La concessió de la independència a l'Església ortodoxa ucraïnesa, que estava subordinada des de fa més 300 anys al Patriarcat de Moscou, obre un nou camp de batalla entre Rússia i Ucraïna.

El Sagrat Sínode de l'Església de Constantinoble va prendre la decisió de "garantir l'Autocefalia a l'Església d'Ucraïna", amb la qual cosa va satisfer la petició que li va fer en el seu moment el president d'Ucraïna, Petró Poroshenko.

Presidit pel patriarca ecumènic de tots els ortodoxos, Bartomeu, el Sínode va anul·lar durant la seva reunió a Istanbul el "tomos" (decret) que adscrivia l'església ucraïnesa a la russa des de 1686.

30 milions de fidels

D'aquesta forma, va aplanar el camí per a la unificació dels més de 30 milions de fidels ucraïnesos sota un sol temple, que a partir d'ara tindrà la mateixa autoritat que les altres 14 esglésies ortodoxes ja existents al món, inclòs la russa.

Durant els últims tres segles tots els ortodoxos que vivien sota el sostre de l'imperi rus, inclòs els ucraïnesos, depenien del Patriarcat de Moscou, però en els últims anys hi havia cada vegada més partidaris del cisma amb l'església russa.

Aquesta tendència, que va prendre força amb la Revolució Taronja de 2004 a Ucraïna, es va exacerbar amb l'annexió russa de Crimea i el suport del Kremlin a la insurgència prorussa a l'est del país, esdeveniments en els quals el Patriarcat de Moscou dóna suport a ulls clucs al president rus, Vladímir Putin, un creient confés.

El Sínode celebrat en els últims dies sota l'ègida del Patriarcat Universal de Constantinoble també va aixecar l'anatema que existia sobre Filaret, el líder de l'Església Ortodoxa Ucraïnesa, que va ser excomunicat per Moscou per autoproclamar una església independent després de la caiguda de la Unió Soviètica.

Tot just conèixer-se la decisió, Filaret va avançar que "ben aviat" convocarà un concili per consumar la unificació de tots els ortodoxos ucraïnesos i també de les parròquies i monestirs. "Jo crec que el procés d'unificació serà ràpid", va augurar.

Segons la premsa, en aquests moments més de 12.000 parròquies són lleials al patriarca de Moscou, Kiril, i unes altres 5.000 al de Kíev, Filaret.

Actualment a Ucraïna hi ha tres Iglesias ortodoxes: una dependent de Moscou, que és majoritària, una altra del Patriarcat kievita i una tercera, minoritària, que es va independitzar de Rússia el 1920 i que es va autoproclamar Església Autocefálica Ortodoxa de Ucrania.

Constantinoble també va retirar l'anatema que existia sobre Makari, el líder de l'Església Autocefálica Ortodoxa de Ucrania.

En previsió de possibles conflictes entre les esmentades esglésies, el Sínode va cridar "a totes les parts involucrades a evitar l'apropiació d'esglésies, monestirs i altres esglésies, així com qualsevol acte de violència i represàlia, de manera que prevalgui la pau i l'amor de Crist".

L'abril passat Poroshenko es va reunir a Istanbul amb Bartolomé i, seguidament, va proposar al Parlament la creació d'una església independent, el que va considerar d'una importància "geopolítica", ja que significaria "la independència definitiva de Moscou".

Victòria d'Ucraïna

"Aquesta és la victòria d'Ucraïna, la nostra victòria comuna", ha assenyalat avui el mandatari en un missatge del seu compte de la xarxa social Twitter.

Segons la seva opinió, la creació conjunta d'una església independent "és el camí cap a la pau, la calma i la comprensió", perquè l'objectiu del Kremlin "és encendre una guerra religiosa a Ucraïna".

L'Església Ortodoxa Russa (IOR) va qualificar la decisió de "catastròfica" per a la seva pròpia estructura i per a l'Ortodòxia mundial, adduint que representa, de fet, "la legalització de l'escissió".

"La resposta serà molt ferma i dura", va avançar Ígor Yakimchuk, portaveu de l'IOR, que va dir que el Sínode de l'església russa es reunirà el 15 d'octubre a Minsk per prendre una decisió.

Moscou, que ja havia suspès les misses conjuntes i les mencions en les seves homilies a Bartolomé, va amenaçar de trencar relacions amb Constantinoble si aquesta reconeixia la independència del Patriarcat de Kíev.

Aquesta setmana Kiril va predir "el fracàs total" del cisma i va denunciar que "totes les forces del mal" estan centrades a dividir les esglésies russa i ucraïnesa. Va recordar els temps en què els bolxevics van intentar el mateix, detenint el patriarca Tijon i afusellant molts religiosos.

Els ortodoxos russos mantenen que Bartolomé és el líder universal dels ortodoxos, però "no és com el papa romà", ja que l'Església ortodoxa no és com la catòlica, on el pontífex "ho decideix tot per si sol".

L'IOR ja es va enfrontar al Vaticà quan el papa Joan Pau II va intentar crear un patriarcat catòlic a Ucraïna per a l'Església Grecoromana o Uniata, que inclou sis milions de fidels.