L’annexió ‘manu militari’ de la península de Crimea per part de Rússia ha complert aquest dissabte tres anys, un fet que s’ha celebrat a tota la federació russa malgrat el rebuig total de la comunitat internacional a l’actual estatus de Crimea i l’evident malestar a Ucraïna, que continua reivindicant la península com a part del seu territori nacional.

Com a resultat de la invasió militar de principis del 2014, Rússia va decidir annexionar-se el territori o, en llenguatge oficial rus, ‘reunificar’ Crimea amb Rússia, partint del fet històric que el territori va ser oficialment rus fins al 1954, quan una decisió administrativa va decidir transferir la península a l’aleshores República Socialista Soviètica d’Ucraïna, país en què va quedar integrada quan aquest va assolir la independència l’any 1991, com a resultat de la desintegració de la Unió Soviètica.

El 18 de març de 2014, el president rus Vladimir Putin va signar l’annexió en una cerimònia oficial al Kremlin, que va comportar l’adopció de sancions econòmiques internacionals contra Rússia -vigents almenys fins al 31 de juliol del 2017- però que, tres anys després, no han aconseguit variar la posició oficial russa, malgrat les evidents tensions amb Ucraïna, on es manté la situació de conflicte militar a les províncies russòfones de l’est, on s’han autoproclamat les repúbliques independents de Lugansk i Donetsk.

Crimea “sempre ha estat part de Rússia”

En el marc de les celebracions del tercer aniversari, un grup d’onze diputats de la Duma -parlament rus- ha viatjat a la península, entre els quals hi havia el vicepresident d’aquesta institució, Alexandr Zhukov, que ha assegurat que “als nostres cors i les nostre ments, Crimea sempre ha estat part de Rússia”. A més, hi ha hagut actes a tot el país, des de l’enclavament europeu de Kaliningrad fins a l’oceà Pacífic.

Amb tot, les celebracions han estat més modestes que els altres anys, en part per la intenció de Putin de millorar les relacions amb Occident i superar les sancions econòmiques, fet que explica que, a diferència del 2016, Putin no s’hagi desplaçat aquest cop a Crimea. Tampoc no hi ha hagut un gran acte específic a la plaça Roja de Moscou, sinó que se n’ha fet un de perfil més baix a la Universitat Estatal.

Eurovisió, font de conflictes

A més, la tensió entre Ucraïna i Rússia amenaça de créixer amb la celebració, entre el 9 i el 13 de maig, del festival d’Eurovisió, que enguany tindrà lloc a Kíev, la capital d’Ucraïna. La victòria de la participant ucraïnesa, Jamala, l’any 2016 ja va causar malestar a Moscou, perquè la seva cançó, ‘1944’, cantada en part en llengua tàrtar de Crimea, contenia referències a la deportació massiva dels tàrtars crimeans per ordre d’Stalin quan la península va ser alliberada per l’Exèrcit Roig de l’ocupant nazi.

Ara, quan falten dos mesos per a la celebració del concurs, i entre acusacions mútues de Kíev i Moscou d’intentar polititzar el concurs, la participació de Rússia ha estat criticada per part d’Ucraïna, ja que la cantant seleccionada, Yulia Samoilova, ha actuat a Crimea, un fet que es considera una violació de les lleis ucraïneses a més d’una provocació. Ara bé, com que es dóna la circumstància que Samoilova va en cadira de rodes a causa d’una malaltia, no han faltat veus que consideren que l’elecció ha estat pensada per rebaixar el to de la confrontació i evitar insults i desqualificacions.