Sobre els aliments transgènics hauràs llegit i escoltat moltes coses: que si no hi ha estudis a llarg termini que demostrin que són inofensius; que si contribueixen a la pèrdua de la biodiversitat; que si estimulen l'ús de productes fitosanitaris tòxics i probablement cancerígens (com el glifosat). Però sobre l'edició genètica i la tecnologia CRISPR (de l'acrònim en anglès 'repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment interespaiades) és probable que no hagis escoltat pràcticament res. Explicat de manera molt esquemàtica, un organisme transgènic és aquell al qual s'ha afegit com a mínim un gen nou procedent d'un virus, bacteri, vegetal, animal, o fins i tot del mateix organisme per tal de modificar el seu ADN. En canvi, un organisme editat genèticament és aquell al qual se li ha canviat, esborrat o també inserit un gen mitjançant la tecnologia CRISPR, que és un mètode ràpid, accessible i relativament econòmic utilitzat des de l'any 2013 per editar l'ADN genòmic. Així per exemple, un ratolí transgènic al qual se li ha afegit el gen de fluorescència procedent d'una medusa, resultarà també fluorescent. I una pinya pot resultar absolutament rosada en lloc de groga (per cert, una fruita ja disponible al mercat americà sota el nom de PinkGlow). Per altra banda, amb l'edició genètica es pot 'silenciar' el gen que causa l'oxidació a pomes o xampinyons, o fer el mateix amb el gen de la síntesi de cafeïna del cafè o del gluten del blat. I ara et preguntaràs: per què m'hauria d'importar tot això?

 

Les associacions de productors ecològics i la resta d'ONG mediambientals ja han anunciat que estudiaran molt detenidament qualsevol possible modificació de la llei

 

foto1

(Pinya PinyGlow / Foto: Del Monte)

 

L'any 2018, el Tribunal de Justícia de la Unió Europa va dictaminar que els organismes obtinguts per edició genètica havien de ser equiparats normativament als organismes modificats genèticament (i això no és casualitat, donat que com hem vist amb aquesta tecnologia també es poden crear organismes transgènics). Tanmateix, aquest 2021 la Unió Europea ha cedit a les pressions dels seus Estats Membres, la comunitat científica i el lobby de l'agroindústria, i ha resolt, mitjançant un estudi intern, que la regulació actual de les noves tècniques d'edició genètica no és adequada (la qual cosa és d'una lògica aclaparadora, donat que la normativa dels transgènics no s'ha tocat des del 2001). L'estudi, que basa bona part dels seus arguments en el fet que les modificacions genètiques experimentades en l'edició genètica serien petites comparades amb les dels transgènics tradicionals, reconeix el valor que té aquesta tècnica -CRISPR- per a contribuir a un sistema alimentari més sostenible encaminat als objectius del Pacte verd Europeu i l'Estratègia de la Granja a la Taula. Això no obstant, les associacions de productors ecològics i la resta d'ONG mediambientals ja han anunciat que estudiaran molt detingudament qualsevol possible modificació de la llei que promogui, per exemple, que els aliments editats genèticament no hagin de complir amb els requisits d'etiquetatge dels OGM o organismes genèticament modificats. I ara et preguntaràs: però quin problema hi ha en menjar aliments transgènics o editats genèticament?

 

Als Estats Units ja tenen pomes, salmons (AquAdvantage), patates, pinyes, blat de moro o papaies artificials

 

foto2

(Salmó AquAdvantage / Foto: AquAdvantage)

 

Al portal web de l'empresa Bayern (per cert, propietària de Monsanto, l'empresa amb més demandes contra la salut pública de la història) la resposta és força categòrica: 'No es coneix cap cas d'un aliment transgènic amb un impacte negatiu en la salut humana'. I, tal com apuntava a l’inici, és probable que això sigui cert donat que no hi ha estudis a llarg termini que demostrin el contrari. Ara bé, amb l'excepció d'Espanya i Catalunya, és clar, que concentra el 95% de tota superfície comunitària, els països europeus continuen prohibint el seu cultiu i producció, en part, per les conseqüències devastadores dels productes fitosanitaris associats als transgènics (El blat de moro RR de Monsanto, per exemple, és resistent a l'herbicida Roundup a base de glifosat que fabrica la mateixa empresa. Per aquest motiu els pagesos poden enverinar els camps d'herbicida però assegurar-se la germinació d'aquest cereal transgènic). Ara bé, una cosa és el cultiu de transgènics i una altra molt diferent el seu consum. I, en aquest sentit, aquest mateix any la Unió Europea ha autoritzat noves varietats de blat de moro transgènic aptes per als pinsos i el consum directe, que se sumen a les varietats de blat de moro i soja autoritzades prèviament. Lluny d'Europa, però, la producció d'aliments transgènics es multiplica. I als Estats Units ja tenen pomes, salmons (AquAdvantage), patates, pinyes, blat de moro o papaies artificials.

 

Resulta insultant que algunes investigacions amb la tecnologia CRISPR s’orientin a retornar el sabor a les verdures industrials

 

foto3

(França, Àustria o Alemanya ja han prohibit el Glifosat. A què espera Espanya i Catalunya? / Foto: Altonivel)

 

Enfront d'aquest escenari la reflexió és òbvia: si Europa és realment incapaç d'imaginar-se a ella mateixa com un continent lliure d'energies fòssils i productes derivats del petroli (com són els adobs químics o minerals tòxics pel sòl, comercialitzats per les mateixes empreses de transgènics i herbicides), així com un territori amb un model agroecològic basat en els aliments ecològics i naturals, les cadenes curtes de valor (del camp a la taula) o les varietats ancestrals, no té cap sentit deixar que la resta del món ens prengui la davantera en aquest assumpte. Ara bé, si això tira endavant, com a mínim diguem les coses pel seu nom: l'edició genètica modifica genèticament els aliments (poc o molt, però els modifica), i, donat que són tecnologies incertes associades a lobbys molt poderosos -les farmacèutiques- cal extremar les precaucions. A més, resulta insultant que algunes investigacions amb la tecnologia CRISPR s’orientin a retornar el sabor a les verdures industrials que el cultiu convencional (de nou, amb adobs sintètics i llavors transgèniques) els ha eliminat. Si de debò volem aliments saborosos, és tan senzill com partir d'una varietat autòctona (i no ultra millorada, i menys encara modificada genèticament) i cultivar-la de manera sostenible en un sòl viu, lliure d'adobs químics, herbicides i productes tòxics. A part de saborosos, aquests aliments seran també saludables i nutritius. I, sobretot, seran futur per la nostra pagesia. Si ho dubtes, només observa la balança: d'una banda, tots nosaltres. I, de l’altra, la borsa de valors: Bayer-Monsanto, Novartis-AstraZeneca, BASF, DuPont i companyia.

 

foto4

(D’esquerra a dreta: patata transgènica (que no s’oxida un cop pelada) i patata natural / Foto: Agro avances)