És possible que el nom Dwayne Johnson no et digui absolutament res. Però, en canvi, sí que ho faci el nom de 'La Roca' o 'The Rock', i que aquest el vinculis a l'univers de Hollywood i als milions que van i venen per aquelles contrades. El fet és que 'La Roca' és el nom artístic de Johnson, un exlluitador de WWE sense formació dramàtica que, per coses de la vida, és un dels actors més ben pagats del món (només per darrere de Daniel Craig). Però tornem al nom de Dwayne o Dewayne Johnson. Més enllà d'un negre multimilionari fort com un armari, no et diu alguna cosa més? A cas no et ressona la història d'un altre negre, també calb però malauradament més esquifit, amb un càncer terminal del tipus limfoma no Hodgkin? Pel teu bé i el dels teus éssers estimats, estaria bé tenir aquest segon Dewayne Johnson molt present. Bàsicament, perquè el seu càncer pot ser també el teu, i la seva propera mort també la teva. Segons s'ha pogut demostrar davant d'un tribunal dels Estats Units, l'origen de la seva malaltia es deu a l'ús d'un herbicida de Monsanto de nom comercial Round-up, constitut per un 1% de glifosat, una molècula classificada per l'Organització Mundial de la Salut com "probablement cancerígena per als éssers humans", i un 99% d'altres components aparentment inerts. I, quan dic que també et podria passar a tu, no exagero. A l'Estat Espanyol hi ha més de 50 productes autoritzats per l'agricultura, silvicultura o la jardineria domèstica que contenen glifosat. I pel que es veu tots podrien matar-te.
Dewayne Johnson durant el seu judici / Foto: Press reader
L'any 2018 la farmacèutica Bayer va comprar Monsanto per 53.373 milions d'euros. Després de l'adquisició, el seu primer pas no va sorprendre a ningú: eliminar qualsevol rastre corporatiu de Monsanto (noms, logotips, eslògans... fins i tot la web), i afrontar els milers de reclams i demandes judicials que, amb el precedent Dewayne Johnson, s'havien presentat en contra seva. Fins ara, només als Estats Units, ja hi ha tres condemnes fermes a Bayer, la més notòria de les quals és la del senyor Johnson. Al nostre protagonista, de quaranta-sis anys, Bayern li haurà de pagar quasi 70 milions d'euros -n'eren uns 250 inicials, però la jutgessa va considerar posteriorment que la seva mort només en valia 70-, els quals quedaran irremeiablement en mans de la seva família. Això no obstant, Monsanto, vull dir, Bayer, reivindica que hi ha més de 800 estudis científics realitzats per l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA), l'Institut Nacional de Salut dels Estats Units (NIH) i altres autoritats reguladores de tot el món, que recolzen que el glifosat no causa càncer. Tanmateix, als anomenats ‘Monsanto papers’, uns documents interns desvelats durant el judici a Dewayne Johnson, es demostra que des dels anys vuitanta l'empresa ja coneixia la possible relació d'aquest herbicida amb el càncer. Feta aquesta pinzellada, i amb tot el respecte cap al senyor Johnson i les desenes de milers de persones que possiblement moriran de càncer per culpa d'aquest herbicida, voldria deixar ben clara una cosa: si el glifosat és o no cancerigen és el menys important aquí. Si es demostra que ho és, cosa molt plausible, és evident que s'haurà de retirar del mercat i que les accions de Bayern cauran en picat. El gran problema, però, el tindrem si es demostra el contrari. Perquè, més enllà dels possibles efectes cancerígens sobre les persones, el glifosat és altament perjudicial per al sòl i el medi ambient.
Aplicació d’herbicides en un cultiu / Foto: BBVA
Què costaria fer com Alemanya o Àustria i prohibir l'ús de glifosat? O, fins i tot com França, que subvenciona aquells agricultors que declinen el seu ús?
El sòl, quina paraula tan tècnica. Hi ha qui prefereix anomenar-lo ‘terra’, per ser una paraula menys científica. Però tant hi fa. Anomenem sòl a la capa més externa de l'escorça terrestre, resultat de l'alteració mineral de les roques sota la influència de microorganismes (nematodes, fongs, bacteris...), així com d'altres agents abiòtics, com l'erosió meteorològica o les reaccions químiques relacionades amb l'aigua. El sòl té moltes propietats. Allà on hi ha sòl, hi ha vida. S'hi retén l'aigua i hi germinen les plantes que, en morir-se, generen la matèria orgànica que alimenta novament els microorganismes. Per la presència de les arrels, disminueix l’erosió. I, com que els microorganismes respiren, saturen el seu entorn de diòxid de carboni i fan del sòl un reservori de gasos d'efecte hivernacle que ajuda a pal·liar els efectes del canvi climàtic. Al sòl hi regna un equilibri. Hi ha agents potencialment patògens, és clar. Però com que aquests no es multipliquen exponencialment, no desenvolupen plagues ni malalties. Ara bé, quan aboquem glifosat al sòl, posem en qualsevol cultiu, la vida desapareix i amb ella tots els seus avantatges. I a Catalunya, concretament, estem ebris de glifosat. Què costaria fer com a Alemanya o Àustria i prohibir l'ús de glifosat? O, fins i tot com a França, on se subvenciona aquells agricultors que declinen el seu ús? De moment, l'Agència Catalana per la Seguretat Alimentària recomana reduir el seu ús. Però això no és suficient; calen polítiques públiques a favor del bé comú que acompanyin les nostres pageses i pagesos en la transició d'una Catalunya sense glifosat. 'Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra' va escriure Espriu. I jo afegiré: 'i cancerígena, erosionada, tan plena de glifosat’.