Senzill, que no simple. Hi ha molls de roca i molls de fang, i ambdós combinen a la perfecció amb quatre fulles d’alfàbrega i quatre grans d’all. Amb receptes com aquesta menjar peix fresc dos cops per setmana no et resultarà impossible. Recorda que el secret per menjar com un rei o una reina és invertir més diners a casa i menys als restaurants (on només una petita part del que pagues és pròpiament la matèria primera).


LA GOURMETERIA 4 20 F

INGREDIENTS

  • Mig quilo de molls
  • 1 cabeça d’alls
  • 1 manat d’alfàbrega
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal gruixuda

Recepta:

  1. Netegeu els molls a la manera tradicional dels pescadors (això també ho podeu demanar al peixater o peixatera): claveu les tisores a l'anus i talleu tota la ventresca amb les vísceres per sobre de les aletes pectorals, d'un costat i de l’altre, retallant les brànquies fins a la mandíbula inferior. Talleu també la resta d'aletes (dorsals, anals...) menys la cua, i rasqueu les escates amb un ganivet. Finalment, netegeu els molls sota un raig d'aigua freda i reserveu-los a la nevera.
  2. Netegeu l’alfàbrega: esfulleu el manat i submergiu les fulles en aigua freda abundant durant uns minuts. Coleu i reserveu sobre paper absorbent.
  3. Escalfeu una paella amb un raig molt generós d’oli d’oliva verge extra. Quan estigui ben calent, aboqueu els alls pelats i tallats a làmines i sofregiu-los durant 20 segons. Seguidament, tireu-hi les fulles d’alfàbrega, tapeu i cuineu 20 segons més.
  4. Salpebreu els molls i afegiu-los sobre l’alfàbrega i els alls. Cuineu-los a foc mitjà de 2 a 3 minuts sense tapar (segons si els molls són més o menys grossos), i dos minuts més amb la tapa posada sense donar-los-hi la volta.
  5. Un cop cuits, emplateu-los i serviu-los al moment.

COS La Gourmeteria Molls Ofegats Sergi Alcazar 04

CONSELL

Procura que els molls siguin frescos, idealment de l’endemà de pescar-los (només les bones peixateries exposen el gènere amb l’adhesiu que acredita l’espècie, la data i lloc de captura). Recorda que un peix fresc té la pupil·la negra i molsuda, les escates rutilants i les brànquies d’un roig intens. A vegades, tot i ser fresc, el peix presenta una morbidesa excessiva, senyal que s’ha arrossegat més del compte pel fons marí.