Aquesta història és lleugerament hiperbòlica, com ho és el seu titular i com ho és l'enaltiment de les dates que canvien el món per sempre. L’any 1921 en general, per exemple, n’és una d’elles. Ho és perquè l’exèrcit espanyol, aquell any, va patir a la Batalla d’Annual una desfeta històrica que va acabar provocant la dictadura de Primo de Rivera. Ho és perquè, a casa nostra, la companyia Gran Metropolitano de Barcelona va iniciar les obres per crear una línia de metro que ha acabat provocant que molts de nosaltres arribem a la feina amb deu minuts i sense agafar el cotxe. Però ho és, sobretot, perquè en una petitíssima ciutat com Sant Sadurní d’Anoia aquell any dos cellers veïns, Gramona i Juvé&Camps, van decidir aventurar-se a crear el seu primer vi escumós i així van provocar que en els següents cent anys, sigui hiperbòlic o no dir-ho, milions de persones haguem pogut beure’ns la felicitat amb el sol acte d’obrir una ampolla.
Magnificat, una bacanal internacional de vins magnífics
Casualment, cap dels dos cellers va poder celebrar el seu centenari l’any 2021 per culpa de la Covid-19, però tots dos ho han fet l’any 2022 i tots dos ho han fet convertint el Penedès, durant un dia, en el centre del món. Del món del vi, és clar, que ben mirat és el millor dels móns possibles. Qui escriu aquestes ratlles no va poder assistir al Centenari Gramona del passat 4 d’abril, amb la presència de grans marques internacionals, precisament per culpa del maleït coronavirus que n’havia endarrerit la data. Potser per això, lògicament, un servidor tenia més ganes encara d’assistir al Magnificat 2022, la festassa vinícola impulsada per Juvé&Camps i la distribuïdora Primeras Marcas que va celebrar-se el passat dimarts 7 de juny a Espiells, al mateix celler, i que humilment em disposo a explicar-te.
Si el Barça va celebrar els seus cent anys l’any 1999 fent un amistós contra la millor selecció del món, la de Brasil, Juvé&Camps va fer el mateix però convidant a casa seva una selecció de noms llegendaris del Vell Món com Louis Roederer, Viña Tondonia, Markus Molitor, Mas Martinet, Gaja o M. Chapoutier, que aplegats l'ún al costat de l'altre són capaços de provocar més màgia que Ronaldo, Rivaldo, Bebeto, Roberto Carlos i Cafú junts. És difícil aglutinar tantíssim talent i tantíssima qualitat vinícola en un mateix espai, per això el nom de l’esdeveniment era sorprenentment fidel i sincer amb la realitat, cosa gens fàcil en el món del màrqueting: qualsevol dels assistents van viure absolutament magnificats durant unes hores. Què vol dir estar magnificat? Viure en un estat permanent en el qual tot és magnífic, ja que no ens enganyem, quan en escassos metres tens l’oportunitat de tastar vins de Quinta do Noval, Bodegas Pujanza, Ànima Negra, Jean-Pierre Noueix, Orto Vins, Château Suduiraut o Nonino, per dir-ne alguns, el més lògic és estar ‘content’, ‘atabalat’ o fins i tot ‘begut’, però per sobre de tot, ‘magnificat’.
Convertir-se durant un dia en el centre del món també permet que tot el món estigui a l'abast, possiblement per això un dels tastos més especials de la jornada, el "Un viaje por la historia de la Garnacha: desde el Mediterráneo hasta el Nuevo Mundo" va ser, en efecte, un viatge per diversos territoris mundials a través d'aquesta varietat espectacular i de la mà de viticultors increïbles com Sara Perez, René Barbier, Telmo Rodríguez, Juan Asens, Marc Bournazeau o Joan Àngel Lliberia. Al sortir d'aquest tast, després d'haver hagut de tastar i escopir vinassos que en qualsevol altre context no escopiria ni sota amenaça de mort, vaig poder parlar amb el director general de Primeras Marcas, Phillipe Eberlé, un suís que parla un català preciós i que joiosament va explicar-me que reunir en un sol espai a cinquanta de les millors cases de vins mundials era, en efecte, magnífic. "Ens agrada ser distribuidors dels millors vins de cada regió vinícola mundial, però sobretot ens agrada poder-los aglutinar aquí i posar en valor la diversitat vitivinícola del Vell Món, sobretot la d'Espanya".
Entre tota aquesta diversitat i tots aquests noms pomposos del món del vi, però, el millor encert de Magnificat 2022 potser era permetre descobrir als assistents cellers no tan coneguts o que no tenim tan a l'abast però amb vins que són autèntics tresors. En el meu cas, aquests cellers van ser especialment tres. En primer lloc, un de classe alta com Château Montrose, de Bordeus (AOC Saint-Estephe), amb un Grand Cru Classé de 2016 que em va fer venir ganes de quedar-me tancat en un castell durant un any envoltat només d'ampolles d'aquell vi i llibres de Montaigne. I esperar que em toqui la loteria abans, és clar. En segon lloc, un petit celler famíliar italià del Friül anomenat Livio Felluga i amb un Pinot Grigio espectacular que tenia l'elegància d'una cançó de Paolo Conte i la frescor d'una albada primaveral a Trieste, en aquells dies que l'hivern no vol morir i l'estiu encara no sap si néixer. Per acabar, Pegaso Viñas Viejas, un projecte de Telmo Rodríguez i amb un vinàs francament magnífic com és l'Arrebatacapas, pura expressió de la pissarra de la serra de Gredos i pura garnatxa messetària sorgida en un territori difícil i gairebé heroic, segurament per això capaç de generar meravelles com aquestes.
Per res del món vull fer-te dentetes, però es fa difícil escriure una crònica de Magnificat 2022 sense fer llepolies. Jo mateix he hagut de redactar aquestes ratlles amb pitet, ja que se'm fa la boca aigua només de recordar un vi de postres com el Château Laribotte de Château Laribotte (Sauternes), un verdeja i palomina amb solera com l'Adorado del celler Menade o un rosé provençal increïble com l'Etoile de Domaines Ott (Côtes de Provença). O més ben dit, se'm fa la boca vi. I també cava, ja que en el sopar de cloenda, celebrat a la masia de Juvé&Camps a Espiells, el Reserva de la Família va córrer de copa en copa demostrant perquè el seu nom tampoc és cap invent de màrqueting: com va dir al discurs del centenari el propietari del celler, Joan Juvé, "des de fa molts anys, un Reserva de la Família sempre ha estat present en milions de dinars de milions de famílies que celebraven l'acte d'estar reunides a taula". Per això el Reserva de la Família és indirectament un familiar més de tots nosaltres, i per això, com he alertat al principi de la crònica, aquesta història és lleugerament hiperbòlica: perquè totes les històries que parlen de vi ho són, potser perquè el vi, amb la seva sola presència, permet convertir moments banals d'aquesta aventura de maceració lenta anomenada 'vida' en instants exageradament magnífics.