Un dels capítols més interessants del llibre 'Sàpiens', de l'escriptor Yuval Noah Harari, és el titulat 'El frau més gran de la història', que fa referència al triomf evolutiu del blat sobre l'ésser humà. Segons Harari, la domesticació del blat, que fa deu mil anys només era una herba salvatge confinada a una petita zona de l'Orient Mitjà, és la causa d'una gran part de les nostres desgràcies individuals i col·lectives. Per una banda, 'una dieta basada en els cereals és pobra en minerals i vitamines, difícil de pair i molt dolenta per a les dents i les genives' (per aquest motiu els humans acabem sense dentadura i la resta d'animals salvatges, no). Per l'altra, 'l'acumulació d'excedents no es va traduir en una dieta més sana, sinó que va donar lloc a explosions demogràfiques i a unes elits privilegiades'. El fet de substituir els cereals per la proteïna i el greix animal va anar de la mà d'una vida més difícil (més hores dedicades a aconseguir aliment), d'una davallada de l'esperança de vida i d'una insatisfacció generalitzada (una societat més infeliç). Malauradament, quan vam adonar-nos de la gravetat de l’assumpte ja era massa tard per tornar a l'antiga vida de caçadors-recol·lectors, on estàvem més satisfets i on s'ha demostrat que fins i tot el nostre cervell era també més gran. Tanmateix, els científics i nutricionistes occidentals ens ofereixen avui dues possibilitats per tal de sentir-nos més saludables i amb l'energia d'un humà d'abans de la revolució agrícola: l’alimentació paleolítica i l'alimentació keto, així com un hàbit complementari a totes dues maneres d’alimentar-se: el dejú intermitent.

Els carbohidrats són els principals responsables de les nostres càries / Foto: BQDC

Els carbohidrats són els principals responsables de les nostres càries / Foto: BQDC

Resulta paradoxal observar com un individu que basa la seva alimentació en greixos saludables no s'engreixa, sinó que recupera el tipus i gaudeix d'una qualitat de vida incomparable

Alimentació paleolítica

Comencem per explicar de manera molt sinòptica l'alimentació paleolítica. Segons el doctor Julio Montero, president de la Societat Argentina d'Obesitat i autor del llibre 'Alimentación paleolítica en el siglo XXI', aquest tipus d'alimentació evoca la manera amb què els caçadors i recol·lectors s'alimentaven i es caracteritza per ingerir teixits biològics, és a dir, aliments vius o que han estat vius en algun moment (ous, peix, fruita, bolets, fruits secs, carn, tubercles, verdura, mel...), excloent així qualsevol aliment processat o aliment posterior a la revolució agrícola (cereals, llegums, làctics, olis, carbohidrats processats o begudes alcohòliques). Tal com explica el Dr. Montero, els nostres gens, amb totes les seves derivacions hormonals i sensorials, són el producte evolutiu dels aliments, valgui la redundància, naturalment presents a la natura. Quan no ens alimentem amb aquests teixits (això inclou des d'un producte de brioixeria industrial a una fogassa de pa de massa mare) atemptem contra aquesta harmonia original i això té unes conseqüències nefastes per nosaltres: malalties neurodegeneratives (ja es parla de l'alzheimer com a diabetis del tipus 3), patologies osteoarticulars i alteracions psicològiques (problemes de son, depressions, estrès, falta de concentració). En definitiva, i en connexió directa amb els postulats de Noah Harari, qualsevol realitat alimentària que no atengui a la realitat del nostre cos, és un frau des del punt de vista de la salut i de la conducta.

Cervell d’un individu sa (esquerra) i cervell d’un individu amb alzheimer (dreta) / Foto: Reddit

Cervell d’un individu sa (esquerra) i cervell d’un individu amb alzheimer (dreta) / Foto: Reddit

Que la majoria de la població adulta visqui polimedicada és una conseqüència del frau més gran de la història

Alimentació keto

A diferència de l'alimentació paleolítica, l’origen de l'alimentació keto és molt més recent. El terme 'dieta cetogènica' va ser establert pel Doctor nord-americà Rossell Wilder l'any 1921, en referència a substituir la glucosa per les cetones com a principal font de combustible del nostre cos. D'aquesta manera, eliminant de la nostra alimentació qualsevol font directa o indirecta de glucosa, que és el sucre o carbohidrat més elemental que existeix, forcem el nostre cervell a alimentar-se de cetones (es produeixen al fetge a partir dels greixos), que és bàsicament del que ens alimentàvem quan érem caçadors-recol·lectors. El primer que crida l'atenció d'aquesta alimentació és la incompatibilitat amb la fruita i els tubercles (la primera per ser rica en fructosa, i els segons per ser rics en midó), així com la possibilitat d'ingerir aliments processats (de fet, existeix una indústria fascinant de processats keto). A la pràctica, una persona que segueixi aquesta alimentació ingerirà proteïnes (ous, carn, peix, i derivats proteics a base de vegetals), verdures i fibres vegetals, però sobretot greixos (mantega, formatge, oli d'oliva o de coco, alvocats, salmó, peix blau, fruits secs, ous). Resulta paradoxal observar com un individu que basa la seva alimentació en greixos saludables no s'engreixa, sinó que recupera el tipus i gaudeix d'una qualitat de vida incomparable als que seguim la famosa piràmide de l'alimentació (la representació gràfica del frau més gran de la història) sota la forma de la dieta mediterrània. Sobre el vi i la dieta cetogènica, val a dir que els seus parroquians també poden consumir-lo sempre que no tingui sucre residual. Això no obstant, es recomana beure'l amb moderació perquè l'alcohol inhibeix temporalment la producció de cetones al fetge.

Menjar ultra processat apte per a l’alimentació keto / foto: Mancrates

Menjar ultra processat apte per a l’alimentació keto / Foto: Mancrates

Atenent al funcionament del sistema de recompensa del nostre cervell, és molt probable que estiguis enganxat a les farines i sucres processats

Adictes als carbohidrats processats

El tercer element d'aquest article que ja titllaràs de teoria distòpica de la conspiració, és el dejú intermitent. Quan deixes de menjar durant un mínim de 12 hores (idealment 16), es desencadenen un seguit de reaccions metabòliques (es regula la glucèmia, els triglicèrids i el colesterol) amb unes conseqüències molt beneficioses per les cèl·lules i els òrgans, però també per l'estat d'ànim, la cognició o la son. A diferència de l'alimentació paleolítica o cetogènica, el dejú intermitent és quelcom més accessible, amb resultats apreciables a curt termini i que pots posar en pràctica avui mateix. Si et decideixes a implementar alguna d'aquestes propostes, informa't amb profunditat i resol els dubtes que et puguin aparèixer amb un especialista. Al final, això no es tracta de viure per sempre, sinó de viure amb salut, entusiasme i vitalitat. I que la majoria de la població adulta visqui polimedicada és una conseqüència del frau més gran de la història; un frau que, si donem una ullada als mercats de valors, només beneficia als de sempre. Acabo; atenent al funcionament del sistema de recompensa del nostre cervell, és molt probable que estiguis enganxat a les farines i sucres processats dels pans, pastes, pizzes i dolços. Si et costa d'imaginar una vida sense aquests aliments; si la veus absurda, vàcua i sense sentit, un consell: dóna-li un tomb a l'assumpte, potser tens una addició. Per altra banda, també pots seguir acaronant-te els sacsons (els anomenats 'michelines' en castellà) i fer com si sentissis ploure davant del clam científic en contra de l'excés de carbohidrats processats i a favor del dejú intermitent.

Menjar o no menjar pa, aquesta és la qüestió / foto: Vicky Ng

Menjar o no menjar pa, aquesta és la qüestió / Foto: Vicky Ng