El 18 d'abril del 1961 va ser el dia més important a la vida del granger Joe Simonton. El dia de la Coqueta Còsmica. El solellós matí en què va haver d’interrompre el seu desdejuni en sentir un so «similar al de pneumàtics frenant sobre el paviment mullat» per a, en conseqüència, sortir a la porxada i trobar-se un objecte platejat similar a un plat suspès arran de terra del seu pati. Van sortir del vehicle tres homenets de pell de color d’oliva i uniformes de disseny avançat. Li va estendre, un d'ells, una gerra platejada d'un material similar al de la nau, tot fent un gest a Joe per què li l'omplís. Sol·lícit, l'home va entrar a la casa i escoltà, mentre abocava l'aigua, l’espatarregar d'alguna cosa sent cuinada des de la nau. De tornada, els extraterrestres li van correspondre amb quatre coquetes, van tornar al platet, van enlairar-se i desaparegueren ràpidament dibuixant una paràbola de llum al cel. Amb avidesa gormanda, Simonton va cruspir-se les viandes siderals i va resoldre, poc després, que feien gust «a cartó cremat.» Tal episodi —reforçat pel testimoni d'un camioner que va reportar haver albirat un objecte volador amb idèntica descripció, a la mateixa hora i des d'un tram pròxim de la carretera 70 d’Eagle River, Wisconsin— va passar a engrossir l'imaginari ufològic com l’Eagle River Close Encounter, en suscitar una gran repercussió mediàtica a l’hora que una exhaustiva recerca que fou arxivada com a «inexplicable», i a la qual van arribar a participar el Dr. J. Allen Hynek i Jaques Vaillée, que en aquell temps treballaven per a les Forces Aèries dels Estats Units. Les restes del banquet còsmic, això sí, van ser analitzades i revelades com a ingredients d'origen terrestre. Més enllà de la veracitat que un estigui disposat a concedir-li a l'assumpte, el fonamental en tota aquesta història és com es desenvolupa segons els més universals criteris d'urbanitat i cortesia. Les visites es poden fer per diversos motius, però totes han de guardar una cosa en comú: el connatural intercanvi de menjar. En el cas de ser el visitant, portar algun present en forma d'aliment o beguda (si és possible, un producte de la terra) o, de trobar-se un a la tessitura d’amfitrionar, posar-se una mica esplèndid i oferir-li al foraster, si més no, algun refrigeri. No li descobreixo res a ningú afirmant que reunir-se entorn d'una taula és un tret que caracteritza a la major part de les cultures. Per això resulta sorprenent que al programa dels cursos de Diplomàcia Galàctica que ofereix en línia des de la seva pàgina web l’Exopolitics Institute, no es contempli cap lliçó sobre el tema. L’exopolítica, per a qui encara no ho sàpiga, és l'estudi que aspira a ultimar els detalls dels aspectes polítics, les institucions i els processos claus en la interacció entre possibles civilitzacions extraterrestres i l'espècie humana. El terme fou encunyat a principis de l'any 2000 per l'autor, advocat, futuròleg, i activista per la pau, el medi ambient i contra les armes espacials Alfred Webre, i va difondre’s com a matèria interdisciplinària a través del treball d'un grup de diplomàtics, periodistes i activistes que advoquen per la desclassificació d'arxius relatius a contactes amb extraterrestres. Doncs bé. Des del seu site, l'institut ofereix cursos a distància per a tota aquella persona interessada a incorporar l’expolítica al seu currículum, sigui aquest de «periodista, diplomàtic, educador, artista, científic, historiador, investigador, advocat, polític, professional de la salut, del govern, la religió o els negocis». Això és, la pràctica totalitat de l'espectre professional a excepció d'aquelles ocupacions relacionades amb l'hostaleria i la restauració. El diplomàtic intergalàctic en embrió tindrà l’oportunitat d'aprofundir mitjançant aquests plans d'estudis en aspectes com la «ciència» i l'«espiritualitat» de les societats extraterrestres; qüestions sens dubte importants per no pecar de catet davant els visitants, però no trobarà, en canvi, cap pista sobre quins canapès, còctels de benvinguda o brunch de negocis resulten del gust d'aquests pròcers de l'espai, que sens dubte agrairien el gest després d'un viatge tan llarg.
Per si una àgape tan gran no fos un suborn prou explícit, als convidats (permeti-se'm l'ús del gènere masculí, perquè els líders mundials són 27 homes enfront de 4 dones) se'ls hi va obsequiar amb monedes encunyades per la Fábrica de Moneda y Timbre amb motiu del 275 aniversari del naixement de Francisco de Goya.
Un exemple de què no estic sobredimensionant la meva estranyesa davant un descuit tan gran va ser el sopar de dimecres al Museu del Prado, en la qual José Andrés, superchef espanyol nacionalitzat estatunidenc, va delectar als 31 líders de l'OTAN durant la presentació del «Concepte Estratègic», el document que detalla el full de ruta de la geopolítica universal en els pròxims anys. Pedro Sánchez, l'amfitrió, va supervisar personalment el menú euro atlàntic, que va consistir en un aperitiu a base de bacallà, taronja i remolatxa, seguit d'un gaspatxo de llamàntol. El plat principal va ser una espatlla de xai, cuinada a baixa temperatura, acompanyada d'un puré de llimona. Les postres, que han estat batejades com a «sabores de Madrid», van combinar el maduixot d'Aranjuez, l'anís de Chinchón, la neula i el caramel de violeta. Per si una àgape tan gran no fos un suborn prou explícit, als convidats (permeti-se'm l'ús del gènere masculí, perquè els líders mundials són 27 homes enfront de 4 dones) se'ls va obsequiar amb monedes encunyades per la Fábrica de Moneda y Timbre amb motiu del 275 aniversari del naixement de Francisco de Goya. Si és que Goya és la polla. La diplomàcia madrilenya sembla tenir clar que als peixos grossos es deixen atrapar amb suculent esquer. Per què, en canvi, són tan passerells a l’Exopolitics Institute, uns emissaris intergalàctics que aspiren a estar, no ja per sobre de l'ONU, que ja no pinta res, sinó per sobre de la mateixa OTAN?
