El maig de l'any passat, mentre mig món es replantejava l'existència tancat entre quatre partes, un jove anomenat Kağan Sümer fundava a Alemanya Gorillas, un supermercat fantasma (és a dir, tancat al públic amb servei exclusivament a domicili) amb el compromís de servir aliments en menys de 10 minuts a preu de supermercat físic. Avui, només un any i mig després de la seva fundació, Gorillas té onze mil treballadors, presència en vuit països (només a Barcelona ja té 5 establiments) i aixeca finançaments de tres mil milions d'euros -es tracta de l'unicorn més prematur d’Europa-, i tot sense demostrar que es tracta d'un model rendible donat que fins ara només s'ha finançat amb les rondes d'inversió. Feta aquesta breu introducció, analitzem la proposta de Gorillas amb una mica més de detall, que no deixa de ser la de qualsevol altre supermercat a domicili, però amb un servei extremadament ràpid i eficient, amb una consciència ecològica més llaurada, i amb la possibilitat de rebre la teva comanda on indiquis (una platja, un parc urbà, una plaça...), més enllà del teu domicili.
(Kağan Sümer, el fundador de Gorillas / Foto: Gorillas)
‘Quan comprem un cop per setmana malbaratem i tirem més aliments que no pas quan ho fem un cop al dia’
Què és Gorillas?
D'entrada, Gorillas no ven menjars preparats (pizza, hamburguesa, tacos...), sinó aliments. Per tant, més enllà de cuinar-te, el que pretén aquesta iniciativa és posar-t'ho fàcil perquè et cuinis: tu fas la comanda a través d'una app i en un màxim de 10 minuts la reps (en dono fe que és així). Consegüentment, com que la compra va tan ràpida i el preu és tan accessible, només acabes comprat allò que veritablement necessites; i això és molt important, perquè està demostrat que quan comprem un cop per setmana malbaratem i tirem més aliments que no pas quan ho fem un cop al dia. A més, a diferència de la resta de supermercats, aquells aliments peribles que s'apropen a la data de caducitat i que ja no poden vendre's per una política interna, no es tiren, sinó que s'entreguen a associacions benèfiques. Finalment, cal destacar que tots els seus ‘riders’ o repartidors, que es mouen en flamants bicicletes elèctriques no són falsos autònoms, sinó treballadors amb contracte indefinit des del primer dia. Per tant, en l'era de la 'llei Rider' (una regulació que ha afectat principalment a Glovo), que desembarquin projectes com aquest és senyal que el món del consum a domicili ha agafat un rumb quasi definitiu.
(Manifestació contra Glovo / Foto: Isaac Santana)
‘Els repartidors han existit sempre, encara que mai havien estat tan accessibles i ràpids com ara’
Les possibilitats de l’era rider
Clarament, la figura del repartidor no és nova, sinó tan antiga com la mateixa civilització. A l’antic Imperi Inca, per exemple, abans de l’arribada dels espanyols, existia una extensa xarxa de camins per on corrien a màxima velocitat els chasquis, que eren els missatgers de la reialesa. Aquests, rellevant-se mútuament, podien recórrer una distància de 240 quilòmetres al dia amb missatges, objectes o fins i tot menjar. I un sistema semblant tenien els grecs, els egipcis o els xinesos. Per tant, els repartidors han existit sempre, encara que mai havien estat tan accessibles i ràpids com ara. Perquè us feu una idea de les seves infinites possibilitats permeteu-me que us expliqui dues anècdotes recents. L'altre dia, en descobrir que al nostre restaurant habitual de sushi no els quedava cap riesling (una varietat de raïm àcida, floral i cítrica ideal per combinar amb aquest menjar japonés), vam optar per trucar a una botiga de vins, comprar una ampolla per transferència i enviar a un 'rider' de Glovo a buscar-la. O encara més salvador: un altre dia, mentre esperava que sortís el meu fill a la cua de l'escola, vaig adonar-me que me n'havia oblidat del berenar. Total, que vaig obrir la app de Gorillas i en qüestió de sis minuts -abans fins i tot que sortís el nen de classe- ja tenia un parell de pomes a la mà.
(Un treballador de Gorillas preparant una comanda al supermercat fantasma / Foto: Gorillas)
‘Si tenim la tecnologia per arribar a la lluna, la tenim per no anar al supermercat’
Un debat urgent i necessari
Entorn de la velocitat, els 'riders' i l'univers e-commerce es desplega en múltiples direccions un intens debat social i cultural. El conflicte més notori està associat a la transformació, per no dir liquidació, del comerç de proximitat, el qual no pot competir amb els preus i serveis de gegants com Amazon o Alibaba, i a l'aparició de les anomenades 'dark kitchens' o cuines fantasma (és a dir, restaurants tancats al públic amb servei exclusivament a domicili), les quals han vist com l'Ajuntament de Barcelona els suspenia les llicències fins al maig del 2022 per la pressió de piquets veïnals. Però hi ha altres qüestions igualment importants en aquest debat, com ara la mercantilització de la informació (sexe, edat, preferències i gustos de consum…) recaptada pels propietaris de les aplicacions digitals; l’incert impacte sobre la salut de la tecnologia 5G, que requereix la instal·lació de milers d'antenes d'alta freqüència sense les quals seria impossible el flux d'informació digital; la precarietat laboral que continua afectant la gran majoria de repartidors; o l'ocultació d'alguns processos inherent al fenomen dels supermercats i cuines fantasma, especialment de la transformació dels aliments.
(Instal·lació d’una antena 5G / Foto: WIRED)
‘Sempre m'ha semblat que el supermercat físic és un dels llocs més desangelats de la societat de consum’
Adéu al supermercat físic
Tanmateix, el sector s'està adaptant a les noves demandes socials, i la irrupció de Gorillas n'és un clar exemple. I a la pràctica, per molt que no puguin trepitjar-se, un supermercat fantasma també genera economia de barri. I, sense ser un especialista de la carn, del peix o de la fruita, un 'rider' no deixa de ser una persona amb el qual es poden intercanviar unes paraules. Personalment, sempre m'ha semblat que el supermercat físic és un dels llocs més desangelats de la societat de consum, alhora que un grandíssim desperdici de temps. Però és probable que aquests establiments només siguin un tràmit entre el mercat de tota la vida, ja pràcticament extingit, i una nova forma de comprar els aliments més ràpida i intel·ligent, més econòmica i sostenible. Gorillas va néixer amb la següent visió: si tenim la tecnologia per arribar a la lluna, la tenim per no anar al supermercat; com a mínim, a la ciutat. Per la seva banda, la vida rural continuarà més o menys inalterable fins que un dia, més aviat que tard, un dron porti un paquet a la masia més aïllada.
(Rider en ple servei / Foto: Gorillas)