Hola sóc en Pep, en Guardiola. Disculpi la veu, però estic una miqueta tens. I, sap per què? Perquè sé que passarà. Ho sé. Des del dia en què vaig fitxar pel City i que ell, per tocar-me els nassos, ho va fer per l’United. Un dia ens trobarem. Segur. Al camp, sí, sí, al camp segur. I em farà un dels seus numerets, no ho dubto. Però a fora també. Manchester és petit. La probabilitat de coincidir és altíssima. No sé si serà al súper, en una benzinera, en un restaurant, comprant el pa, en un semàfor o recollint la canalla de l’escola, però en Mou i jo ens trobarem de cara i al mig del carrer.
I, llavors, què? Vostè creu que actuarà com quan hi ha càmeres o tindrà una actitud normal? ¿Vostè creu que es comportarà com abans de la final de la Copa del Rei del 2011, quan jo em vaig queixar del gol que li van anul·lar a Pedro i ell va respondre amb aquella famosa escena...
¿O vostè creu que es comportarà com va fer a partir d’aquell dia i amb moments tan recordats com el del “¿por qué?”?...
Ens coneixem bé. Vam estar 4 anys al Barça compartint vestidor amb altra gent que ara triomfa al club, i jo, que creia conèixer-lo, vaig descobrir que era un desconegut...
Hola, sóc Jose Mourinho, “The Special One”. L’home a qui el senyor “Giusep” Guardiola tem més perquè li va plantar cara. Mentre tothom li reia les gràcies, jo el vaig desemmascarar.
Compto els dies que falten per trobar-nos cara a cara a Manchester. Els dos sols. Al súper, en una benzinera, en un restaurant, comprant el pa, en un semàfor o recollint la canalla de l’escola. I l’abraçaré. Sí, intensament. Gràcies a ell he pogut crear el personatge que tants èxits m’ha proporcionat. Aquest rondinaire malcarat i provocador que m’ha permès divertir-me a les sales de premsa dels camps de futbol de tot el món. Gràcies a ell vaig tenir l’enemic que tots necessitem per motivar-nos. I amb l’avantatge que el coneixia bé de quan vam estar 4 anys junts al Barça i vam estar hores i hores compartint converses sobre futbol i sobre la vida. Això em va permetre saber com tocar-li el potet perquè acabés saltant el dia aquell del “puto amo”. El recorda, oi?
Gràcies per tot Pep. “Contigo no empezó todo, pero gracias a ti, me fue mejor”. Ens veiem per Manchester, que tampoc és una ciutat tan gran com per no trobar-nos...