El Sevilla ha guanyat el Reial Madrid (3-2) i ha sumat tres punts d'or en la seva lluita per disputar competició europea la temporada vinent. Els andalusos han superat els madrilenys en intensitat i depenen d'ells mateixos per acabar la Lliga Santander en setena posició, última plaça d'Europa League. Amb la victòria sevillista, el Girona s'acomiada definitivament d'Europa.

Nit i dia

Uns s'ho jugaven tot. El Sevilla es va centrar en les Copes i un cop eliminats d'ambdues (el Bayern el va acomiadar a Europa i el Barça li va fer un correctiu a la final de la Copa del Rei) a Nervión es van adonar que l'únic que els quedava era lluitar per les posicions d'accés a l'Europa League. I que havien de fer-ho de valent per aconseguir-ho mentre veien com el seu veí, el Betis, meravellava el futbol espanyol de la mà de Quique Setién. Orgull ferit és poc.

Els altres, en canvi, han arribat al Sánchez Pizjuán amb l'objectiu d'eliminar una casella més del calendari de Lliga. La temporada del Madrid ja és només un compte enrere per a la final de Kíev. La frase "volem acabar en la millor posició possible" de Zidane en la roda de premsa posterior al Clàssic no ha tingut continuïtat ni en l'alineació titular (el tècnic francès ha fet canvis des de la porteria fins a les posicions ofensives) ni en la intensitat dels seus jugadors sobre la gespa. Sense orgull.

Quan un partit és per a uns un compromís a vida o mort i per als altres un mer tràmit, el guió del mateix és fàcil de preveure. Per molt que el futbol sigui un esport en què la tàctica i l'estratègia són transcendents, que l'és, l'entusiasme i les ganes són ingredients fonamentals en la recepta de la victòria. I prova d'això és que sense que el Sevilla hagi estat superior futbolísticament als seus rivals, els de Caparrós han marxat al descans amb dos gols d'avantatge.

I ho han fet gràcies a dues jugades aïllades que han evidenciat que el Madrid no estava concentrat. Abans de la mitja hora de joc, Muriel ha superat Vallejo en el joc aeri i Ben Yedder ha aprofitat l'assistència per batre Casilla per sota les cames; i quan l'àrbitre tenia el xiulet a la boca per assenyalar el final de la primera meitat, Layún ha culminat un contraatac a porteria buida per deixar encara més tocats els visitants. Els madrilenys tenien marge de reacció. Però també molt marge de millora.

Ramos talla les ales al Madrid

El Madrid ha despertat amb l'inici de la segona part. Més val tard que mai, que diuen alguns. Els blancs han començat a trepitjar l'àrea de David Soria i amb Lucas Vázquez al timó han amenaçat la victòria (i, en conseqüència, les aspiracions europees) dels locals. L'extrem gallec ha estat l'únic futbolista desequilibrant i ha provocat un penal, però Sergio Ramos s'ha encarregat de malmetre'l estavellant la pilota contra el travesser. Avui no era el dia.

La llei del gol de l''ex' s'ha convertit en la de l'error de l''ex' i els de Zidane han pagat molt el fet de perdonar una oportunitat tan clara. El que podria haver estat un gol que els donés ales s'ha acabat convertint en la pedra que els ha acabat d'enfonsar. Tant és així que, tot i que faltava més de mitja hora per al final, no han aconseguit tornar a crear perill i les oportunitats més clares les ha tornat a tenir Sevilla. Al contraatac, sí, però molt destacades.

Després de deu minuts de xuts llunyans del Madrid i poc més, el Sevilla ha acabat certificant una victòria que, com marquen els tòpics, val molt més que tres punts: Ramos ha tornat a ser protagonista en clau negativa i ha introduït una centrada de Mercado dins la seva pròpia porteria. Els gols de Borja Mayoral i Ramos (de penal) sobre la botzina han maquillat el marcador, però no les sensacions.

El triomf permet als de Caparrós tornar a dependre d'ells mateixos per acabar la Lliga en setena posició (i, per tant, classificar-se com a mínim per la fase prèvia de l'Europa League) i desperta el Girona definitivament del seu somni Europeu. El Madrid, per la seva banda, ha caigut mostrant caràcter i ho tindrà molt difícil per atrapar l'Atlètic, segon classificat.