L’Espanyol s’ha endut una golejada (0-4) davant del seu públic contra l’etern rival en una nit que costarà d’oblidar. Sí, és cert que Leo Messi ha mostrat la seva cara més demolidora i sí, és veritat que la diferència de pressupost entre els dos clubs és sideral, però contra el Barça, els de Rubi han decebut sense remei.
Una hora abans de la disputa del partit, l’onze del tècnic de Vilassar de Mar ja permetia intuir cap a on s’encaminava la seva estratègia. Rubi ha sacrificat a Esteban Granero i ha apostat per Víctor Sánchez, un futbolista amb més múscul que capacitat de lectura. La consigna era clara, s’havia d’aturar la circulació de pilota del Barça.
La qüestió, per increïble que sembli, és que fins fa quatre dies, l’Espanyol havia jugat a “l’estil Barça” amb més clarividència que el propi Barça. Potser, contra l’equip d'Ernesto Valverde, era l’hora de ser més fidels a la idea que mai.
Rubi ha pecat de defensiu i s’ha acabat enduent una golejada que podria haver estat més amplia. Després de quatre derrotes consecutives, el català perd una mica de credibilitat entre una afició que ha abandonat l’RCDE Stadium molt abans que acabés el partit. Però probablement a qui li cou més la desfeta és a ell mateix. Els qui el coneixen saben que és un tècnic a qui li agrada el futbol alegre, i contra el Barça el seu equip ha estat tot el contrari.
La lliçó que aprendrà està molt clara: si cal morir, millor fer-ho amb les teves conviccions.