No és un dilluns qualsevol. Després d'un nou cap de setmana amb punxada del Barça, aquest 2 de novembre del 2020 les portades esportives es dediquen a reflexionar. I ho fan amb els blaugrana pràcticament de protagonistes absoluts.
L'últim empat contra l'Alabès ha deixat l'equip de Ronald Koeman amb només 8 punts. I la diferència ja és del doble amb el Reial Madrid. Per aquest motiu, quan van mal dades tothom s'hi atreveix. Tres de les cinc portades esportives de la premsa impresa marquen el Barça com a tema d'obertura. I sí, una d'elles és de Madrid.
Si just ahir revisàvem i confirmàvem que quan el Reial Madrid guanya, no hi ha res més important a la capital espanyola, també quan no hi ha partit del seu club predilecte, bo és atacar el Barça. Cal dir que no desentona ni deixa de tenir raó, però l'As va a per la crisi financera del Barça: "Números rojos".
Pel que fa a L'Esportiu, la intenció és posar de manifest els penosos números esportius, convertint-se en el pitjor inici de Lliga des del 2002, quan el Barça encara no era temut a Europa. I el Mundo Deportivo posa el focus en l'arbitratge i el gol.
Però clar, hi ha un altre diari, l'Sport, que parla del Barça, però ho fa en positiu. Sí que es refereix a la falta de gol i al baix rendiment de Leo Messi, però la portada és il·lusionant. Èric Garcia i el futur fitxatge pel Barça és el que realment importa. L'objectiu és fer una nova ofensiva pel central català el proper mes de gener.
I no diuen res del Reial Madrid, l'etern rival. Perquè així no vendrien diaris. La finalitat és dirigir-se a uns altres, i aquests són els culers.
I qui juga una altra competició és el Marca. La prèvia de Champions del Reial Madrid, que es juga més que un partit contra l'Inter de Milà, és el gran protagonista. També ho és la Reial Societat, que a base de golejades és líder de la Lliga Santander.
Però també parla del Barça i de la crisi golejadora. La imatge per reflectir la crisi és Messi. No és principal en la portada però sí apareix en petit. El Barça també té el seu lloc.
Un dilluns de portades diverses, amb un tema comú, però amb capacitat d'inventiva. A falta d'embolics presidencialistes i de partits, fem un anàlisi a fons del perquè de tot plegat.