La pandèmia és la cosa, esclar. No n’hi ha d’altre. Però i si sí? Gairebé un mes després que la pandèmia hagi esdevingut el monotema, les portades són impermeables a altres afers, que tot just si poden mossegar un racó de pàgina i guanyar-se una mica d’atenció. Com serien les portades d’avui dels diaris de Barcelona (els de Madrid no s’imprimeixen) si el coronavirus no existís? Doncs probablement obririen a tota castanya amb el desgavell de la junta directiva del Barça, més encara pensant que demà diumenge hi hauria partit i amb la perspectiva del Dilluns de Pasqua, el dia de la Mona.
Ho farien tots els diaris? Pot fer-se una estimació dels que ho donarien gran i altres que procurarien fer passar desapercebut el cas? Mai se sabrà. Els embolics a Can Barça han tingut la mateixa sort que Felip VI i la casa reial: la pandèmia s’ho menja tot i enterra aquests altres afers en pàgines interiors. El cas de les comissions saudites a Suïssa ha passat sense pena ni glòria i ara mateix no deu haver ni mig periodista que se n’ocupi. Quan s’acabi la pandèmia ja en parlarem.
El cas de la junta directiva de Josep Maria Bartomeu és semblant. Això estalvia a alguns diaris locals el dilema incòmode de com vendre aquesta història ("algú ha ficat mà a la caixa") en portada. Tampoc no els caldrà fer cap contorsió per protegir altres interessos. Pitjor encara: obliga als crítics de portades a parlar de portades imaginàries.
