Hi va haver un moment per al Barça que la victòria semblava des de fora que no era obligatòria. Tots sabíem que guanyaria. I el que es feia era apostar per quants gols venceria. Dies que la gent anava tranquil·la al Camp Nou i que sortia amb un somriure d'orella a orella, com aquella nit de febrer que el València, el mateix rival d'avui, es va endur un 7-0 a la Copa del Rei.

El triomf és obligatori aquesta nit (20.30h.). I el suport del Camp Nou, una exigència. És un partit amb tensió per l'últim que ha passat, però també perquè estan en joc tres punts a la Lliga, la competició que Johan Cruyff deia que calia guanyar sempre, perquè et donava l'oportunitat de tornar a jugar la Champions. Només s'hi val a vèncer. Només s'hi val a donar suport.

Ningú no ha guanyat res

No és moment per al retret. Ni per a la por. Les derrotes no compten. De tot l'important que resta a la temporada ningú no ha guanyat res. Ni a Anglaterra, ni a Alemanya, ni a Espanya. Això sí, cadascú sap ja el que no guanyarà.

L'afició del Barça no es pot sentir inferior a cap altra perquè el seu equip no estigui en les semifinals de la Champions. Cap dels quatre que han passat no té un títol assegurat. El Bayern de Pep Guardiola gaudeix d'una bona renda a la Bundeslliga i segurament no la deixarà escapar. Atlètic i Reial Madrid depenen del que faci el Barça, però si no guanyen la Champions ni la Lliga no tindran ni el consol de la Copa. I al Manchester només li queda això: El més difícil.

Urgeix la recuperació anímica

El Barça necessita trobar-se una altra vegada amb la victòria. Urgeix la recuperació anímica de l'equip, que només passa per confiar en la mateixa medicació que el va portar a jornades d'èxit, a guanyar la Supercopa d'Europa, a sentir-se campió del món i a sumar un total de 39 partits sense conèixer la derrota. Tornar a somriure, tornar a veure tot l'equip abraçat, sentir el càntic d'"olelé, olalá, ser del Barça és el millor que hi ha", assaborir els gols del trident. Mirar a Messi aixecar els braços al cel en aquesta celebració d'un gol. Veure feliç Neymar gaudint amb els driblatges i encomanar-se de l'orgull que mostra Luis Suárez cada vegada que marca un gol. Tot això és necessari aquesta nit per continuar somiant a guanyar la Lliga una altra vegada i conquerir un doblet.

L'adversari és el València, però res no serà com aquell partit d'anada de la Copa en la qual es va emportar un sac de set gols. Té un nou entrenador, Paco Ayestarán, que ha preparat el partit dient-los als jugadors que "sou millors del que ho heu fet i teniu l'oportunitat de créixer a l'escenari perfecte".

Sequera de golejadors

Si el Barça Messi acumula cinc partits sense marcar, l'artiller i capità del València Paco Alcácer suma 9 partits, 730 minuts, sense celebrar un gol. Sembla un duel a la baixa, però no. És veritat que el València té més a guanyar que no pas a perdre, i que al Barça l'equació és al revés. D'aquí la importància del partit.