El Reial Madrid no juga finals; el Madrid les guanya. Els de Zinedine Zidane s'han imposat per 2 gols a 1 a un desdibuixat Manchester United que només ha donat guerra als minuts finals i perquè s'ha trobat amb un gol en una jugada aïllada. Amb la d'avui, els blancs han guanyat la seva quarta Supercopa d'Europa.

Després d’un tempteig inicial propi de qualsevol final, el Madrid no ha tingut problemes per fer-se amb el control del partit ni per treure els colors a un United que no ha estat a l’alçada. Pogba ha estat lluny del nivell d’un més que inspirat Isco, Ramos i Varane han guanyat totes les batalles particulars a Lukaku i els tres centrals amb què han sortit els de Mourinho han tingut problemes per controlar el joc aeri madrileny en les jugades a pilota aturada. 

La pressió del conjunt de Zidane ha estat feroç i efectiva. La pilota li ha durat molt poc als jugadors del United i les ocasions del Madrid (que, tot i que avui jugava com a local, s’ha vestit amb la samarreta negra) han transcorregut amb abundància. Bale i Benzema no han millorat les grises versions de la pretemporada, però els blancs no les han requerit. Els migcampistes han tornat a marcar la diferència.

Isco posa la màgia; Casemiro, la persistència

De fet, el Madrid no ha necessitat ni que Cristiano fes de Cristiano per avançar-se al marcador. Un omnipresent Casemiro s’ha encarregat de rematar una centrada de Carvajal al més pur estil del davanter portuguès per marcar el primer gol de la tarda a l’Estadi Filip II. I, de pas, deixar tan tocat als ‘Red Devils’ que ni una xerrada de Mourinho en la parada tècnica per la calor ho ha pogut arreglar.

El Manchester ha demostrat que, tot i ser un equip físic i amb molt recorregut, la competitivitat que tindrà a la Premier League haurà de madurar força si vol tenir continuïtat a la Champions League. Amb una lliçó futbolística i de realitat, el Madrid ha sotmès els de Mourinho i els ha tornat a repetir el que encara no ha canviat: els milions no ho són tot.

Sense la BBC, el conjunt blanc perd en verticalitat però guanya en equilibri i fluïdesa. Si Isco agafa el timó, el vaixell només pot arribar a bon port. Ni De Gea, que normalment acostuma a salvar els mobles als anglesos, ha pogut fer res davant el seu enginy. Només s’havien jugat 7 minuts de la represa i el malagueny ja havia introduït la pilota a la seva porteria després d’una paret amb Bale.

Reacció frustrada

La realitat és capritxosa, però, i ha permès al United tornar a entrar al matx sense merèixer-ho. Keylor Navas no ha refusat bé un xut de Matic i Lukaku ho ha aprofitat per retallar distàncies a plaer. A banda d’estar per davant al marcador, els de Zidane havien estavellat dues pilotes al travesser i les sensacions mostraven una gran diferència entre els dos equips. Uns buscaven fer mal a través del control del partit; els altres, penjant pilotes a Fellaini. Passen els anys i se’n van els milions de Manchester, però el seu joc segueix deixant molt a desitjar.

Tot i això, la diana ha deixat trastocat el Madrid i Lingard ha tingut l'empat quan només faltaven 10 minuts per al final. L'entrada de Cristiano no ha pogut fer res al respecte. Sense oxigen i sense pilota, l'actual campió de la Lliga ha acabat la final demanant l'hora a Gianluca Rocchi.

La temporada oficial del Reial Madrid comença com es va acabar, el 2 de juny, a Cardiff: amb un títol. Després de proclamar-se campions de la Champions, els de Zidane han aixecat la Supercopa d'Europa i ja pensen en el seu pròxim compromís. El nou Barça de Valverde vol (i necessita) acabar amb el cercle victoriós dels madrilenys.