En circumstàncies normals, el gran debat en el qual estaria immers el barcelonisme seria si Ronald Koeman hauria o no de menjar-se els torrons com a entrenador del FC Barcelona. S'ha de recordar que a Ernesto Valverde el van fer fora per moltíssim menys. I és que ja sabem que en això del futbol el primer assenyalat sempre és l'entrenador, fins ara.
Koeman, donant indicacions als seus jugadors en un entrenament / FCB
Koeman té un marge superior
La realitat, però, és que ningú es fa aquesta pregunta, i amb part de raó. Perquè és veritat que el Barça no està firmant un inici de temporada pèssim per culpa de l'entrenador. En la primera línia està Josep Maria Bartomeu, la junta que el va acompanyar i tots els responsables de la configuració de l'actual plantilla.
Després, com ja fa dies que es destil·la a l'entorn, estan els jugadors, doncs per molt desajustada que estigui la plantilla blaugrana, és evident que té un nivell suficient com per lluitar per guanyar la Lliga i no per estar a 12 punts de l'Atlètic de Madrid.
Aquestes evidències han deixat de banda la responsabilitat de Ronald Koeman, que a més d'haver agafat una plantilla descompensada, de no haver tingut els fitxatges demandats i d'entrar en un club en descomposició, gaudeix de l'aura merescuda pel gol de Wembley, la qual cosa li dona més rèdit de cara a l'aficionat culer.
Koeman, conversant amb Leo Messi / FCB
El 4-2-3-1, una llosa inexplicablement indiscutible
Tot l'exposat anteriorment no evita que Ronald Koeman també sigui culpable del lamentable inici de temporada de l'equip que dirigeix. Ahir dissabte, sense anar més lluny, el tècnic va tornar a pecar de falta d'autocrítica. Va al·ludir la derrota a Cadis a la falta de concentració, d'agressivitat i d'actitud. La culpa, per a Koeman, va ser dels jugadors.
Ronald Koeman, en cap moment, no accepta que el seu inamovible 4-2-3-1, un dibuix que fa més d'una dècada que no es veia al Camp Nou, pugui tenir part de culpa. I és que aquest dibuix trenca amb dues claus de l'idolatrat 4-3-3, els interiors i els extrems. La manera d'atacar i de defensar canvia per complet, fins a obligar el tècnic a buscar, amb Braithwaite i a la desesperada, un 9 pur que airegi la mobilitat dels tres mitjapuntes.
Sense extrems, els laterals han de desguarir les seves bandes, però sense que cap interior els hi faci la cobertura. I és que el gran problema que està tenint aquest Barça, tant ofensivament com defensivament, és la desaparició dels apreciats interiors. La sortida de pilota s'embussa i obliga a Messi a retrocedir metres per entrar en contacte amb la pilota.
La falta d'interiors, a més, fa que per a Koeman Aleñá i Riqui Puig no siguin vàlids, una decisió que, com pràcticament totes les que pren Koeman, és innegociable.
Riqui Puig, un dels grans damnificats de la desaparició del 4-3-3 per decisió de Koeman / Europa Press
Koeman ho ha provat pràcticament tot, posant Pedri per les dues bandes, de 10 i al doble pivot; ajuntant i separant a Messi amb Griezmann; situant De Jong com a central per "guanyar" un tercer migcampista a la sortida de la pilota... El que ni s'ha plantejat és recuperar el 4-3-3, el dibuix amb què el Barça es va convertir en el millor equip del món i el que porten a la pràctica tots els conjunts del futbol de base.
És obvi que Ronald Koeman no és el principal culpable de la desagradable situació que viu el Barça. Una altra cosa és que no tingui la seva part de responsabilitat. I la seva tossuderia en temes com el dibuix en són una prova.
Imatge principal: Ronald Koeman, buscant solucions durant el Cadis-Barça de dissabte / Europa Press