Ronald Koeman va acabar el Clàssic contra el Reial Madrid enfadadíssim, després de veure com un greu error del VAR enviava en norris tota la feina feta durant la setmana, en la qual l'holandès va preparar a consciència un duel que es va acabar emportant el Reial Madrid per 1-3.
I és que el tècnic blaugrana va encertar amb el seu plantejament. Davant del més que probable 4-4-2 de Zidane, que en aquest tipus de partits acostuma a renunciar a un extrem per enfortir el centre del camp, Koeman va respondre amb més joc interior. Coutinho va jugar bona part del duel per l'esquerra, mentre que Ansu Fati es va moure més pel centre, amb Messi jugant amb total llibertat. A l'altra banda, Griezmann, el gran assenyalat, va cedir el seu lloc a Pedri, en una clara demostració de Koeman d'intentar donar més importància al joc interior.
Leo Messi, com és habitual, va jugar el Clàssic amb total llibertat / EFE
Les bandes, per als dos laterals
A aquesta configuració de la zona ofensiva es va unir l'aparició de dos coets, Jordi Alba i Dest, per fi per la dreta. I és que si Coutinho i Pedri se n'anaven cap al mig era també per deixar espai per a la pujada dels laterals. El problema va ser que Dest, encara una mica verd en quant a treball tàctic, no va poder pujar massa en la primera part, en la que va haver de mantenir a ratlla un actiu Vinícius. Alba, en canvi, va destrossar Nacho per l'esquerra, assistint a Ansu Fati en l'1-1 i generant molt desequilibri.
A tot això, Koeman va imposar la ja habitual pressió avançada i l'ordre de jugar sempre junts, sense verticalitzar massa, per evitar un joc d'anades i tornades que afavoriria el Reial Madrid.
Pedri va ser la gran novetat de Koeman en el Clàssic, a la recerca de més joc interior / EFE
D'un Clàssic preciós al clàssic robatori del VAR
Després d'un primer temps igualat, la situació va millorar en clau blaugrana després del descans. Dest va començar a pujar la seva banda, De Jong, Coutinho i Messi es van començar a trobar més en els tres quarts de camp i el Reial Madrid va començar a patir. Semblava que era qüestió de temps que el 2-1 pugés al lluminós, fins que el VAR va convertir un Clàssic preciós en el clàssic robatori.
La greu decisió de Martínez Munuera, induïda per Sánchez Martínez, l'encarregat del VAR, que només li va mostrar una presa de l'acció, en la qual no es veia la falta prèvia de Ramos a Lenglet, va trasbalsar el Barça i, sobretot, Koeman.
Va tardar 12 minuts a moure la banqueta, i quan ho va fer va ser per introduir un triple canvi, a la desesperada. Griezmann, Dembélé i Trincao van entrar per Fati, Pedri i Busquets, i després també entraria Braithwaite, per Jordi Alba. El resultat va ser una espècie de 4-2-4 que va facilitar la feina del Reial Madrid, que en els últims minuts, amo i senyor del centre del camp, va tenir fins a tres clares ocasions per sentenciar el Clàssic abans que ho fes Modric.
La lectura positiva és que fins el penal Koeman li havia guanyat la pissarra a Zidane. En els seus plans no entrava que el VAR es carregaria l'espectacle futbolístic més gran del planeta.