Viure sense Leo Messi és pràcticament impossible. El Barça ho ha intentat durant gairebé una hora en un partit que val un bitllet per als vuitens de final de la Champions League. I com a primer de grup. L’empat sense gols -i amb poc futbol- contra la Juventus de Torí suposa allargar fins als 18 partits la ratxa d’imbatibilitat dels blaugrana.

Paulinho no és Messi

Ernesto Valverde tenia al cap l’última visita del Barça a Torí. Aquella golejada va ferir sensibilitats. A propis i estranys. Valverde, des de Bilbao, va veure com l’equip empetitia fins desaparèixer. El 3-0 va suposar una lliçó i avui ha volgut curar-se en salut, protegint el mig del camp. El descans de Messi i l’entrada de Paulinho modificaven un esquema que passava al 4-4-2, amb Luis Suárez i Gerard Deulofeu com a davanters.

Resultat per sobre de joc. El Barça ha seguit la mateixa tònica dels últims partits i Ter Stegen ha tornat a convertir-se en el millor aliat de Valverde, evitant l’1-0 de Douglas Costa. La Juventus, amb més davanters que voluntat d’atacar, se centrava en protegir l’àrea del veterà Gianluigi Buffon, un espectador. Paulinho era l'arma més afilada del Barça en atac però no en la creació. El brasiler es curtcircuita quan té temps i metres per pensar. I és vàlid quan es despenja des de la segona línia.

El Barça acusava la baixa de Messi. La pilota passava pels futbolistes sense cap tipus d’intenció ni profunditat. La possessió, completament estèril, no creava cap fissura en el sistema defensiu de la Juventus.

Un pal i poc més

Com en les últimes jornades, l’equip ha estat a punt de cantar bingo sense haver fet cap línia. Una falta molt llunyana de Ivan Rakitic s’ha convertit en la millor ocasió de la primera part. El xut del croat s’ha anat enverinant per acabar estavellant-se en el pal de la porteria de Buffon. Això, però, no ha esperonat el Barça, que seguia buscant Suárez sense trobar-lo.

Gerard Piqué i Samuel Umtiti no passaven problemes en defensa perquè aquesta Juve no és la de l’any passat. La voluntat dels italians no era suficient. Les cames no responien al cap i Paulo Dybala no sembla aquell jugador destinat a seure a la taula de Messi i Cristiano. Tot i això, els italians, més per empenta que per futbol, han acabat millor la primera part, assetjant l’àrea de Ter Stegen.

Deulofeu no entenia el seu rol en defensa i enervava Valverde, desesperat a la banda. L’extrem no seguia el lateral Alex Sandro i condemnava a Nélson Semedo a perseguir ombres. El 0-0 al descans s’ajustava com anell al dit al joc dels dos equips.

Messi fa por

Suárez ha intentat trencar la monotonia de l’empat amb un llançament de falta que ha fregat l’escaire de la porteria de la Juventus. Valverde ha pogut contenir Messi fins al minut 55. El ‘10’ ha entrat, entre aplaudiments, substituint un Deulofeu que ha tornat a desaprofitar una altra oportunitat.

L’ascendència de Messi sobre els rivals és única. La Juve, cohibida, ha centrat esforços i ajudes en tapar les curses de l’argentí, que ha començant arrencant des del mig del camp. Una falta l’ha fet entrar en calor i Allegri ha mogut la banqueta. Una passada seva, a l’esquena del lateral, ha deixat sol Digne davant Bufffon. Al defensa francès li han tremolat les cames quan ha buscat Suárez per regalar-li el gol. El Barça olorava sang, però era incapaç d’encadenar ocasions clares.

Els últims minuts només han servit per veure l’ovació de l’afició de la Juventus a Andrés Iniesta i una altra aturada salvadora de Ter Stegen. El Barça, sense fer soroll, avança amb pas ferm a la Champions i afrontarà la visita de l’Sporting de Portugal al Camp Nou sense cap tipus de pressió.