El Girona no oblidarà la nit del 23 de setembre del 2018. Els gironins, per primera vegada, esgarrapen un punt contra el Barça. I ho fan al Camp Nou amb el mateix orgull que van demostrar durant tota la temporada passada. Sembla que no ha canviat res. Només l’entrenador. L’equip segueix en la mateixa dinàmica positiva i suma set punts en els últims tres partits (Vila-real, Celta de Vigo i Barça). Els números estan al seu costat. La sort, també.

Quan el Barça ha començat a greixar la màquina, després del gol inicial de Leo Messi, una decisió de l’àrbitre ha canviat el guió. Una topada entre Clément Lenglet i Pere Pons, revisada pel VAR, ha derivat en l’expulsió incomprensible del central blaugrana. El Girona tenia gairebé 60 minuts per davant per intentar remuntar. La pressió no ha estat una llosa. Les aficions, agermanades, han assistit a un exercici de responsabilitat. El Girona ha sabut interpretar com i per on havia de jugar.

Les decisions d’Eusebio Sacristán han aguditzat les diferències que ha marcat l’expulsió de Lenglet. L’equip no s’ha arronsat i ha trobat el premi gros a través de Christian Stuani, una assegurança de vida. Els dos gols del davanter uruguaià han situat el Barça a un pas del precipici. El Girona només havia d’administrar l’avantatge amb un jugador més. Però això és molt més difícil del que sembla. Amb Messi intentant vestir-se de superheroi, resistir a l’amor propi del Barça està a l’alçada de pocs equips.

El vestidor del Girona tenia clar que havia de “competir” més i millor que l’any passat, quan van convertir-se en el perfecte convidat de la festa del Camp Nou. Els gironins no volien repetir el mateix paper i s’han protegit, des del primer moment, amb una defensa de cinc. Eusebio, inconformista, no ha volgut oblidar l'àrea de Ter Stegen. El pas dels minuts ha desgastat un Barça que ha acabat jugant amb el cor i no amb el cap.

En l’intercanvi de cops, el Barça ha trobat un contrincant. El premi de guanyar al camp del líder era massa llaminer com per deixar-lo escapar sense fer res. Els canvis dels entrenadors han mantingut el derbi amb vida fins al final. Atacs i contraatacs. La pausa ha quedat aparcada perquè ningú ha onejat la bandera blanca.

Pensar que Europa podia passar per Montilivi en el primer any del Girona entre els grans era una quimera. Aquest equip ho va fer possible fins al tram final, quan el desgast físic va pesar més que l’esperança. Ara, els mateixos futbolistes estan en condicions d’intentar una nova gesta. Després de cinc jornades ja són sisens. L’objectiu de la permanència pot quedar obsolet en un grapat de dies.