Durant molts anys, jugadors com Xavi Hernández, Víctor Valdés, Gerard Piqué, Sergio Busquets, Jordi Alba o Cesc Fàbregas han representat el futbol català a l'èlit del futbol europeu. Alguns d'ells ja s'han retirat i d'altres comencen a perdre pes en els seus respectius equips, però el que queda clar és que el seu relleu està en bones mans.

Mentre homes com Sergi Roberto, Gerard Moreno o Marc Bartra es consoliden com a cracs de la Lliga, una nova fornada de joves talents demana pas amb naturalitat i atreviment. Aquests són els 10 futbolistes emergents del país.

Carles Aleñá (1998, Barça)

Una de les promeses més engrescadores dels últims anys a La Masia. Aleñá afronta la seva segona temporada al primer equip del Barça, la primera completa si es té en compte que el curs passat es va posar a punt amb el filial per recuperar-se d'una greu lesió al bíceps femoral.

messi aleña GTRES

EFE

El de Mataró va debutar el curs 2016/17 de la mà de Luis Enrique en un partit de Copa del Rei contra l'Hèrcules i ho va fer marcant un golàs des de fora de l'àrea marca de la casa. El curs passat, amb Valverde a la banqueta, va jugar 27 partits -10 de titular- i va marcar contra el Vila-real i l'Alabès. La seva verticalitat transmet molt bones sensacions, però necessita més minuts per consolidar-se.

Riqui Puig (1999, Barça)

És el migcampista més prometedor del futbol base blaugrana. Cada vegada que juga demostra que entén com ningú l'estil de joc que va fer gran al Barça, però tot i així el club es planteja cedir-lo perquè tingui minuts a Primera Divisió.

Riqui Puig Celta Barça EFE

EFE

Valverde, que no li troba un lloc al centre del camp, el va fer debutar de manera oficial la temporada passada en un partit de Copa contra la Cultural Leonesa. 

Arnau Tenas (2001, Barça)

Porter amb una personalitat que recorda a la de Marc-André Ter Stegen. Tenas és el guardià de la porteria del Juvenil A del Barça que aquest curs entrenarà Víctor Valdés. Sota les ordres del de l'Hospitalet, el porter català té una gran oportunitat per seguir creixent fent gala del seu joc de peus i els seus reflexos sota pals. Ja ha debutat amb el Barça B i aquest estiu s'ha proclamat campió d'Europa sub-19 amb Espanya.

arnau tenas espanya efe

EFE

Óscar Melendo (1997, Espanyol)

El futbolista amb més màgia de l'Espanyol. El menut mitjapunta de Sant Adrià de Besos va debutar la temporada 2016/17 sota les ordres de Quique Sánches Flores, però el curs passat -amb Rubi a la banqueta- es va convertir en titular a l'onze perico.

Oscar Melendo pretemporada Espanyol Olot   RCDE

RCDE

Melendo, que aquest estiu farà 22 anys, pot jugar a la banda o amb llibertat de moviments, però sempre acaba destacant pel seu dribbling i capacitat de realitzar l'última passada. Si res es torç, té tots els ingredients per ser un dels millors jugadors del futbol espanyol.

Marc Roca (1996, Espanyol)

Probablement el futbolista més consolidat d'aquest rànquing. Marc Roca és el migcentre defensiu de l'Espanyol, posició des de la qual recupera i distribueix la pilota amb ordre i criteri. 

Marc Roca Betis Espanyol EFE

EFE

El seu cas és força peculiar, ja que en la temporada del seu debut va jugar 26 partits amb el primer equip, però en la segona -i amb el mateix entrenador, Quique Sánchez Flores- només en va disputar 9. La seva qualitat i projecció l'ha situat a l'òrbita del Bayern de Munic, que es planteja pagar la seva clàusula de rescissió de 40 milions d'euros. 

Adrià Pedrosa (1998, Espanyol)

Una nova perla que el curs passat va brillar gràcies a la confiança de Rubi. El lateral esquerre va començar la temporada amb el filial perico, però el seu rendiment ofensiu va obrir-li les portes del primer equip, on li ha pres el lloc a Dídac Vilà.

Adrià Pedrosa Espanyol Alabès EFE

EFE

És una bala per la banda i en els últims trams de camp mostra una clarividència sorprenent. Ja ha mullat a la Lliga (Alabès) i a la Europa League (Stjarnan).

Lluís López (1997, Espanyol)

Aquesta temporada el capità del filial perico tindrà fitxa amb el primer equip de David Gallego. Central fi amb la pilota i contundent en defensa, ja va disputar 10 partits sota les ordres de Rubi i ara haurà de competir per un lloc a l'onze amb David López, Fernando Calero, Naldo i Bernardo Espinosa.

Valery Fernández (1999, Girona)

Eusebio Sacristán necessitava carrilers per les baixes d'Aday Benítez i Johan Mojica, i en aquest context va debutar Valery Fernández. L'empordanès de seguida va enamorar l'afició de Montilivi gràcies a la seva entrega i velocitat en les dues bandes de l'equip blanc-i-vermell, i fins i tot es va poder estrenar amb un golàs en un estadi com el Wanda Metropolitano.

valery girona alabès copa rei EFE

EFE

Aquest curs havia de tenir un paper important a Segona -especialment després de l'adeu de Pedro Porro- però malauradament es va trencar els creuats a la pretemporada contra el Derby County.

Dani Olmo (1998, Dinamo de Zagreb)

No tothom és prou valent per deixar el futbol base del Barça i marxar a la lliga croata. Aquest mitjapunta de Terrassa va apostar pel Dinamo de Zagreb i l'aposta li ha sortit rodona. 

Amb només 21 anys és una peça clau de l'equip croat i ja ha debutat -i marcat- a la Champions League. El gran europeu sub-21 que va signar amb Espanya i les seves actuacions a l'Europa League l'han situat al radar de clubs com el Barça, el Madrid, el Manchester United i el Tottenham. Arribarà molt lluny.

Eric García (2001, Manchester City)

Central format al futbol base del Barça, l'any 2017 decideix provar sort a Anglaterra, en concret al Manchester City. A La Masia era considerat un dels defenses amb més elegància i projecció del club, fet que no ha canviat a l'estadi del conjunt skyblue.

Gràcies a Pep Guardiola ja ha debutat amb el primer equip del City, i és que el desembre del 2018 va ser titular contra el Leicester en un partit de la Copa de la Lliga.