El fiscal ha demanat en una vista que es mantingui la presó provisional a l'expresident del Barça Sandro Rosell per blanquejar diners de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF). El principal motiu ha estat el risc de fuga, un argument que ha rebutjat la seva defensa. D'aquesta manera, el blanqueig de 7 milions d'euros a Andorra per la venda de drets audiovisuals el mantindran engarjolat.

Després del recurs interposat per l'advocat de Rosell, Pau Molins, contra el seu ingrés a la presó, no hi ha hagut dubte des de la Fiscalia. El fiscal Vicente González Mota ha exposat els mateixos arguments que ja va al·legar en el seu escrit rebutjant la llibertat de Rosell. Els motius han estat el risc que s'escapi perquè no té un especial arrelament a Espanya, perquè molta de la seva activitat laboral és a l'estranger, viatja de forma habitual i part dels seus béns estan fora del país.

Molins, per contra, ha afirmat durant la vista que no hi ha risc de fuga, ja que té molt arrelament a Espanya i que el seu defensat no va cometre cap delicte de blanqueig perquè els diners que suposadament va rentar no provenia de delictes de corrupció. L'advocat de Rosell ha defensat en la vista que tampoc s'ha produït un delicte de corrupció entre particulars perquè al Brasil, i a Andorra, on va ocultar els diners, aquest delicte no està penat. D'aquesta manera, segons la seva tesi, no es dóna la doble incriminació perquè va ser al país sud-americà on es van produir els fets.

Però tal com s'explica en el procés investigat fins ara, hi van haver una sèrie de pagaments realitzats a una empresa vinculada a una societat àrab a les Illes Caiman del bilionari saudita Saleh Kamel. Serien gairebé 15 milions d'euros que s'haurien canalitzat a través d'empreses de Rosell, qui després va repartir 8,3 milions a Teixeira. Segons la jutgessa, Rosell, juntament amb la resta d'investigats, formava part d'una organització criminal amb àmbit transnacional que "es va dedicar a blanquejar diners procedents de comissions il·lícites".

Es nega el perjudici a la CBF

El lletrat va aportar ahir un document per intentar provar que els fons que Rosell va obtenir de la CBF no poden procedir d'un delicte de corrupció pública perquè aquesta entitat és privada. En aquest document, signat pel secretari general de la CBF, Walter Feldman, s'afirma que aquesta entitat és privada i no rep fons públics, i s'afegeix que, tot i que desconeix els fets pels quals s'està investigant a Rosell a Espanya, no es considera perjudicada per aquests pagaments.