Si Ernesto Valverde llegís aquest article probablement lamentaria que els periodistes estiguem donant la Lliga per guanyada. Ell ha de mantenir la seva postura i ser prudent, és lògic, però la realitat diu que aquest diumenge el Barça ha ampliat la seva renda de punts sobre l’Atlètic -que ara és de 10 punts- i l’ha mantingut sobre el Reial Madrid. Després de guanyar en un dels estadis més complicats de la Lliga, el títol es tenyeix de color blaugrana irremeiablement.
Ser líder amb tants punts d’avantatge és una sort però també una responsabilitat. És evident que la Lliga et manté viu i no es pot deixar de banda -sobretot tenint en compte que molts equips es juguen la vida- però cal no oblidar que el pròxim mes d’abril el Barça afronta una eliminatòria d’alt voltatge contra el Manchester United.
EFE
En els últims tres anys els quarts de final de la Champions s’han convertit en una barrera insalvable pels jugadors blaugrana, que han caigut estrepitosament contra l’Atlètic de Madrid, la Juventus i la Roma. A Old Trafford la història no es pot repetir, i la recepta per aconseguir-ho és arribar-hi amb tots els efectius en plenes condicions.
Carles Aleñá, Malcom Oliveira, Nélson Semedo, Philippe Coutinho... el Barça té alternatives de tota mena per donar descans als titulars indiscutibles. Sí, potser aquests jugadors no et permetran guanyar la Lliga batent rècords, però poc importa. Estan sobradament capacitats per ajudar a mantenir el marge de punts sobre els perseguidors i això, amb la somiada Champions a l’horitzó, hauria de ser el més important.
La temporada passada Luis Suárez va admetre que es penedia d’haver jugat contra el Leganés tres dies abans de la catàstrofe de Roma. Aquest curs, abans de la tornada contra el United, el Barça visitarà l’Alcoraz per enfrontar-se al cuer, l’Osca. Que la història no es repeteixi.