Una altra derrota i en van quatre de seguides. Un punt dels últims dotze disputats. Un altre dolor, una altra pena, un altre dissabte de tristesa, una altra vegada amb el cor encongit, una altra vegada capcots, una altra nit d'insomni, altre partit amb la cara de la derrota al rostre de tots els culers i una altra vegada amb els dubtes al cos, pensant de veritat que una vegada eliminats de la Champions, es perdrà la Lliga, i la Copa. Aquest Barça ho està perdent tot. Fins i tot la moral. L'únic bo és que encara depèn d'ell mateix

Cinc jornades d'infart

Ara ja s'ha perdut tot l'avantatge que tenia a la Lliga sobre l'Atlètic -colíder amb 76 punts- i sobre el Reial Madrid (75), encara que amb tots dos el gol average beneficia els blaugrana. Queden cinc jornades d'infart. Contra el Deportivo, Sporting de Gijón, Betis, Espanyol i Granada.

La vida et dóna sorpreses, diu la cançó de Rubén Blades i que tan bé cantava l'Orquestra Plateria. Si vas néixer pa'martillo, del cielo te caen los clavos, afegia el cor. Potser sí, però aquest Barça fa temps que va canviar la seva dinàmica d'equip victimista. Es va convertir en el martell de molts rivals, i no permetia cap sorpresa. Però algú ha llançat mal d'ull a aquest equip, que en qüestió d'un mes s'ha ficat en una dinàmica perdedora, en la qual no només li cauen claus sinó tot el dolent del món.

Dinàmica perdedora

Un Barça perdedor és conegut pels més veterans del Camp Nou, però no per les noves generacions que només han viscut el Barcelona en la victòria. Allò dels pals, el porter, l'àrbitre estava ja arxivat en un bagul al soterrani. El Barça ha sortit contra el València com havia de ser i estava exigit. El Barça ha saltat sabent que a la classificació estava igualat a punts amb l'Atlètic i el Madrid estava a només un, quan va arribar a estar a 12.

I el Barça ha tingut fins a sis ocasions per obrir el marcador, però l'Alves del València, el seu porter, -el del Barça era a la banqueta- s'ha trobat sengles rematades de Messi i una mala vaselina de Neymar.

I estava el Barça buscant aquest gol que obrís el partit i el conduís una altra vegada a la victòria, quan de sobte del cel ha caigut un clau. El València, que havia fet poc, s'ha apropat a la porteria de Bravo en el minut 26. El xut a porteria de Siqueira, gairebé sense àrea, l'ha desviat Rakitic en el seu intent d'evitar-ho i el porter blaugrana ja no ha pogut rebutjar la pilota.

I ja quan el rellotge estava anunciant el descans, el València ha tornat a trobar-se trepitjant l'àrea del Barça, i una altra vegada del cel ha caigut un altre clau. El xut de Santi Mina ha acabat dins de la porteria de Bravo, incapaç en els últims partits de ser un salvador. Un resultat totalment injust era el 0-2. El València sabia que tenia més a guanyar que no pas a perdre, i que, en canvi, l'equip blaugrana sortiria al camp més tensat.

L'inútil gol 500 de Messi

De res no ha servit que Mascherano i Piqué fessin un partidàs, posessin tot el coratge i l'ímpetu i les ganes i reclamessin que els seus companys no s'enfonsessin. De res no ha servit que Messi per fi marqués el seu gol 500 als 64 minuts i omplís d'esperances el Camp Nou. El que ha passat després de l'1-2 ha estat una ànsia del Barça per guanyar, però sense cap, que ha jugat de forma precipitada, que no ha tingut paciència, que ha volgut resoldre amb el cor més que no pas amb el talent.

Pobre Barça. Vol aixecar-se però no pot. Intenta sacsejar-se i s'encongeix. Busca els gols a la porteria rival, i els encaixa a la seva. Dimecres, a la Corunya tindrà una altra final i una altra oportunitat per contradir els pessimistes i, sobretot, per redreçar el seu destí.

 

Els gols

0-1 Rakitic p.p. 26’

0-2 Santi Mina 45+1

1-2 Messi 68’