El Barça guanya amb el pilot automàtic contra l’Sporting de Portugal, acaba invicte la fase de grups de la Champions i redescobreix que la vida és molt dura sense Leo Messi (2-0). El descans de l’argentí ha tornat a desvirtuar l’equip, sense idees en atac ni en la creació.

Un equip nou

Ernesto Valverde ha sacsejat la coctelera buscant mantenir la "competitivitat” a la que acostuma fer referència i donar descans a molts titulars, amb el partit del pròxim diumenge a Vila-real al cap. Només repetien tres futbolistes de l’onze contra el Celta de Vigo. I descansaven Ter Stegen, Sergio Busquets o Jordi Alba. I Leo Messi. El ‘10’ ha encadenat la segona suplència consecutiva a Europa. Tot un rècord.

El Barça tenia molts pocs al·licients per afrontar el partit d’aquest vespre al Camp Nou. Conservar el prestigi del club semblava l’únic motiu per perseguir samarretes verdes. Tot i monopolitzar la possessió de la pilota, l’equip ha estat molt espès. Ningú arriscava per canviar el ritme del partit i el pas dels minuts ha anat anestesiant els blaugrana. Ivan Rakitic feia de Busquets al mig del camp i Luis Suárez seguia immers en la seva particular guerra. Contra el gol i contra ell mateix. Sense encert fora de l'àrea i extralimitant-se en les seves funcions de davanter centre, conscient que l'equip necessitava nous líders. 

L’Sporting, sense fer res de l’altre món, ha començat a trepitjar el camp del Barça. I sense voler-ho ha inquietat la porteria de Jasper Cillessen. L’ombra de Messi és tan allargada que ennegreix totes les línies. L’equip era incapaç de trobar solucions i l’empenta de Denis es difuminava quan havia de combinar amb Paco Alcácer.

Valverde veia des de la gespa com el joc de l’equip era previsible i molt poc nociu pel rival. El Barça no tenia cap pla de joc ni arguments per sobreposar-se al plantejament, ordenat, dels portuguesos. Rui Patricio, porter de l’Sporting, només ha hagut d’intervenir una vegada en els primers 45 minuts, desviant un xut de Suárez.

Vitamina Messi

L’equip i el partit necessitaven Leo Messi. I mentre el públic corejava el seu nom perquè ja es treia el xandall, es cordava les botes i es preparava per entrar al camp, el Barça ha trobat el camí del gol. L’afició mirava a la banqueta i Alcácer tornava a mirar a la porteria. El davanter rematava de cap un córner de Denis per desfer un 0-0 que semblava inamovible per les poques ocasions.

El canvi de Messi ha vingut acompanyat d’una ensordidora ovació i d’una reacció dels seus companys, molt menys rígids. Cillessen ha justificat la seva titularitat aturant el gol de Bas Dost a boca de canó i Valverde ha utilitzat la segona part com a banc de proves. El canvi de Busquets per Piqué ha convertit el ‘5’ del Barça en central, de cara a futurs experiments sense Samuel Umtiti ni Javier Mascherano.

La victòria momentània de la Juventus a Grècia convertia en un impossible la gesta de l’Sporting. I Messi, molt vigilat entre línies, s’encarregava de llançar i acabar els atacs, sense precisió en els últims metres. Rui Patricio ha evitat, amb dues estirades, que fes el 2-0 i deixés el partit vist per sentència. Un gol que sí ha fet Jeremy Mathieu. En la porteria equivocada i en el descompte.

Els tres punts, sense brillantor, permeten allargar la ratxa d'imbatibilitat del Barça, que segueix arrencant partits del calendari i conserva intactes les opcions d'aixecar els tres títols a final de temporada. El descans d'homes clau és la millor notícia d'una nit on el futbol li ha girat l'esquena a la Champions.