D'aquí uns anys quan Leo Messi ja s'hagi retirat ens preguntarem: Com és que el Barça de Messi només va guanyar quatre Champions? Però aquesta pregunta ja ens la podem fer ara.
No pot ser que el millor jugador de la història del futbol només hagi pogut aixecar quatre orelludes. Leo Messi, el futbolista total, porta decepció rere decepció en les últimes tres temporades, només arribant als quarts de final de la màxima competició europea en els millors anys de la seva carrera.
Un nou fracàs del Barça a Europa que torna a deixar el futbolista més determinant sense arguments. I no és problema seu perquè l'equip ha aconseguit el que ha aconseguit aquesta temporada gràcies a ell. I també en els últims anys. El problema és més de fons. Ja fa temps que el projecte s'emmiralla en els resultats i se salva gràcies a l'argentí. I ara hauríem d'analitzar què falla en aquest Barça.
Els resultats ho tapen tot
El rècord històric de 38 partits de Lliga sense conèixer la derrota denoten un molt bon rendiment del Barça. Que s'hagi arribat a la final de Copa també. Però on de veritat es veu com funciona un equip és a la Champions. Entre els millors. I una temporada més s'ha caigut amb estrèpit.
Ernesto Valverde acaba d'iniciar un projecte sòlid, amb idees clares i amb els resultats que l'avalen. Però l'eliminació de la Champions desemmascaren el fons.
El Barça ha tingut de tot aquesta temporada. Un inici amb dubtes i mal joc; moments sublims amb un joc col·lectiu que s'apropava als millors temps; i també amb unes últimes setmanes de baixada general. Els resultats han tapat un problema més enllà de Messi, que ha sustentat l'equip quan més ho ha necessitat.
Problema de planificació?
Des de la temporada 2014/15 quan el Barça va guanyar la seva última Champions a Berlín que l'equip no es renova. Des d'aquella final fins aquesta eliminació de Roma que pràcticament l'onze titular no s'ha mogut. Vuit futbolistes repeteixen i només Umtiti, Sergi Roberto i Semedo són les novetats. Una plantilla que segueix sent la mateixa dels últims anys, amb una base sòlida, però seguint sense recursos.
Precisament des d'aquest darrer títol europeu es fa evident que la planificació té un problema. La banqueta ha canviat per complet però sembla que no hi ha ningú que pugui millorar l'equip. I tot amb el detriment de la marxa de Neymar. A la temporada 2015/16 van arribar Arda Turan i Aleix Vidal. A la temporada 2016/17 van arribar Denis Suárez, Digne, André Gomes, Alcácer i Cillessen. I aquest any han arribat Semedo, Dembéle, Paulinho, Coutinho, Yerry Mina i ha tornat Vermaelen.
Més de deu futbolistes que entren nous, per aportar fons d'armari i competència per la titularitat. Però res de res. El Barça ha de seguir confiant en Sergi Roberto de lateral dret quan podria ser un grandíssim migcampista i sense saber qui pot ser l'home de la banda dreta de l'atac.
El fracàs del fons d'armari i la poca renovació és culpa de la directiva, de la mala gestió de la direcció esportiva, del entrenador o simplement és un procés d'inadaptació dels nous? El Barça segueix sent el mateix de sempre des de fa anys i amb els mateixos tics.
Ara ha arribat Coutinho per revolucionar, però encara no està adaptat. I Dembélé, l'altra gran esperança de futur, no ha pogut demostrar res per les lesions. I si a tot això ens n'adonem que la gent de la casa, la formada a la Masia i amb ADN Barça segueix sent l'últim de la fila, potser haurem de fer un replantejament.
Messi està sol
El Barça torna a mostrar les seves vergonyes. Ningú acompanya el jugador '10', aquell que sempre apareix i et decideix els partits i els títols. Però ell tot sol no sempre pot portar el pes de l'equip. Ja ho va dir Pep Guardiola fa uns anys que se l'havia de rodejar bé. I pel que es veu no ha estat així.
Iniesta segueix brillant, però ja s'està acomiadant. Busquets és indiscutible, però tampoc pot destacar sempre. A Piqué ja l'acompanya un gran defensa com Umtiti, però que falla en els moments claus. Ter Stegen atura, però no pot parar-ho tot. Sergi Roberto, Rakitic, Jordi Alba i Luis Suárez ho fan tot per a l'equip, però no són Messi.
I és que Messi segueix sent el mateix, segueix millorant, segueix agafant el timó del Barça, però ningú l'acompanya. Guanyar només quatre Champions és decebre Messi.