Marco Verratti, migcampista de 24 anys del París Saint-Germain, és un objectiu tan preuat com difícil d’aconseguir. El Barça necessita recuperar el control dels partits a través de la pilota i Verratti és la peça que millor encaixa en el desig blaugrana. El gran inconvenient de l’operació és la nul·la predisposició del PSG a vendre el futbolista, titular indiscutible per Unai Emery. Tot i això, les relacions entre les dues parts no passen pel millor moment i és que el jugador hauria demanat sortir traspassat aquest mateix estiu, segons ‘L’Équipe’. I aquí és on entra el Barça.

Un jugador diferent

El PSG va tenir ull per fitxar-lo quan començava a brillar al Pescara italià. 12 milions d’euros per un jugador de 19 anys semblava una aposta arriscada però el temps li ha donat la raó als dirigents parisencs. En cinc temporades, Verratti ha tingut temps de convertir-se en el jugador diferencial de l’equip i en internacional absolut amb la selecció italiana.

Verratti és un migcampista que recorda -salvant les distàncies- a Xavi Hernández. Amb un centre de gravetat molt baix per la seva altura d’1,65 metres, el jugador és capaç de retenir i amagar la pilota sense problemes davant la pressió rival. A més, té una clarividència inusual en el futbol europeu per sortir jugant des del darrere. Unes característiques que no passen desapercebudes pels seus companys d’equip: Verratti és l’encarregat de fer jugar el PSG.

L’arribada del futbolista està beneïda pel mateix Xavi, que sempre l’ha assenyalat com un futurible de garanties. “És petit, com jo, i mai perd la pilota. Tècnicament és increïble i és un jugador que m’agradaria veure jugar al Barça perquè seria ideal per a l’equip”, va dir l’excapità blaugrana en una entrevista al diari francès ‘Le Parisien’.

Polivalència

El fitxatge de Verratti val per tres. I és que el futbolista està plenament capacitat per jugar en les tres posicions del mig del camp de l’esquema del Barça, el 4-3-3. El més lògic seria veure’l d’interior, per davant de Sergio Busquets, però no tindria problemes per rendir davant de la defensa. Al PSG actua en el doble pivot però s’intueix que podria ser més productiu més a prop de l’àrea rival.

Els principals problemes del Barça de les últimes dues temporades s’han concentrat al mig del camp. El trident és inamovible i la defensa ha aconseguit mantenir-se. L’equip, tot i els reforços, no ha capgirat la tendència i la situació s’ha agreujat. Arda Turan, André Gomes i Denis Suárez no han rendit com s’esperava. I obliguen, ara, a realitzar una aposta -cara- i segura.

L’arribada de Verratti no suposaria l’adéu d’Andrés Iniesta. Les característiques de l’italià el fan plenament compatible amb Iniesta, que ha de trobar, amb Ernesto Valverde, un nou encaix dins l’equip després d’una de les temporades més grises.

El PSG és el pitjor obstacle

Nasser Al-Khelaifi és el president i el director general del club. I el club que és propietat de Qatar Investment Authority, el fons d’inversió fundat pel que va ser l’emir de Qatar Hamad bin Khalifa Al-Thani. El PSG, doncs, no té problemes de diners. La falta de limitacions en la compra de futbolistes i en les inversions en salaris han situat l’equip parisenc entre els millors d’Europa. Ningú pot competir amb els seus sous milionaris.

El Barça sap des del primer moment que les seves opcions de fitxar Verratti passen perquè el futbolista porti al límit la relació amb el club, que pretén renovar un contracte que finalitza el 2021. El jugador ja ha donat el primer pas i ha demanat al nou director esportiu del PSG, Antero Henrique, que escolti ofertes.

El patrocini de Qatar va ‘obligar’ el Barça a tenir bones relacions institucionals amb el París Saint-Germain. Tot i això, des de Barcelona van interessar-se per jugadors com Thiago Silva i Marquinhos, i sempre van rebre amb la mateixa negativa. L’equip francès no necessita ni vol vendre perquè el seu objectiu és la Champions League.

El Barça haurà de fer un esforç econòmic per vestir Verratti de blaugrana i el club, segons el diari italià 'La Gazzetta dello Sport', tindria previst presentar una oferta de 100 milions d'euros. Una despesa que podria condicionar les altres inversions en fitxatges si no s’ingressen diners per la venda de futbolistes. Però el club no té més remei si vol recuperar el terreny i el temps perdut.