Tal dia com avui de l’any 1434, fa 585 anys, Oppizino de Alzate ―lloctinent de Filippo Maria Visconti, duc independent de Milà i dux independent de Gènova― ordenava l’execució de Vicentello d’Istria, governador de la corona catalanoaragonesa a l’illa de Còrsega. D’Istria, nascut a Còrsega l’any 1380, era un membre destacat del bàndol aristocràtic cors partidari de consolidar el domini catalanoaragonès a l’illa liderat pels Della Rocca ―els més ferms aliats del casal de Barcelona a Còrsega―; era parent del difunt comte-rei Martí l ―el darrer sobirà de la dinastia Bel·lònida―, i la seva carrera política havia transcorregut, principalment, a la cancelleria de Barcelona. Trenta anys abans (9 de juliol de 1404) Martí I l’havia nomenat governador de Còrsega.

La relació entre Còrsega i el casal de Barcelona es remuntava al 1297, quan el papa Bonifaci VII i el comte-rei Jaume II havien pactat un intercanvi: el pontificat passava a dominar Sicília i la corona catalanoaragonesa Còrsega. No obstant això, aquell pacte (anomenat Tractat d’Anagni) no resoldria la tensió i els conflictes pel lideratge econòmic i militar a la Mediterrània occidental: Sicília retornaria, quasi immediatament, al casal de Barcelona i, per una altra banda, els catalans no aconseguirien mai el domini total sobre Còrsega. Durant la centúria del 1300 i bona part de la del 1400, Còrsega estaria immersa en una guerra civil permanent entre les aristocràcies feudals autòctones partidàries de Barcelona i les partidàries de la república de Gènova (que s’havia sumat al conflicte).

El comte-rei Martí I reforçaria l’aparell català a Còrsega nomenant regent el jurista mallorquí Hug Bonapart (1409) ―que alguns investigadors assenyalen com l’origen de la nissaga corsa Bonaparte―. Durant el govern Bonapart-Istria (1409-1434), la corona catalanoaragonesa assoliria el domini de la pràctica totalitat de l’illa. Però la pèssima gestió de la nova dinastia Trastàmara (a partir de 1412) acabaria provocant un alçament popular generalitzat que, amb el suport de Gènova, revertiria la situació. Gènova envairia l’illa i executaria Istria. Tot seguit es produiria un important èxode cors a Catalunya i, posteriorment, un descendent d’aquell exili, Joan de la Roca, passaria a la història com el fundador de San Marcos de Lima (1551), la primera universitat americana.