Tal dia com avui de l’any 1641, fa 379 anys, en el context de la Revolució i Guerra dels Segadors (1640-1652), el Consell de Cent (la institució de govern municipal de Barcelona, i la segona institució política, en ordre d’importància, de Catalunya) comunicava oficialment a la Generalitat que s’adheria a la proclamació de la República Catalana que, el dia abans, havien formalitzat el govern del país i els Braços Estamentals (l’equivalent al Parlament). Segons el Dietari de la Generalitat, després de la proclamació, el president Claris havia enviat una representació; i el Consell de Cent havia votat a favor de la resolució del govern del país.

També, segons el mateix Dietari, el Consell de Cent va votar a favor d’una petició de préstec que li formulava la Generalitat de 30.000 lliures catalanes (l’equivalent actual a uns vint milions d’euros) per a proveir l’Exèrcit de Catalunya. En aquells moments, l’exèrcit hispànic —que havia iniciat la ocupació de Catalunya cinc mesos abans— estava acampat a l’antiga vila de Sants i s’estava disposant per a atacar Barcelona. En el decurs del seu trajecte entre l’Ebre i Barcelona, els hispànics havien massacrat Tortosa, Cambrils i Martorell, i havien perpetrat centenars d’assassinats entre la població civil. Només a Cambrils havien assassinat més del 50% de la població de la vila.

Pocs dies després —el 26/01/1641—, es va lliurar la Batalla de Montjuïc, davant la muralla de ponent de la ciutat (actuals Ronda de Sant Antoni i terç baix del Paral·lel) que es saldaria amb una monumental desfeta de l’exèrcit hispànic. En aquella operació militar, la ciutat de Barcelona no tan sols hi va aportar una considerable xifra per a dimensionar l’Exèrcit de Catalunya sinó que, també, la Coronela (les milícies gremials urbanes) hi van tenir una destacada participació. Mentrestant, les tropes regulars i els Miquelets (voluntaris rurals) van provocar la fugida precipitada i caòtica de l’exercit hispànic, que no aconseguiria reunir-se fins a Tarragona.