Tal dia com avui de l'any 1208, fa 809 anys, va néixer a Montpeller (Occitània-França) Jaume I, comte de Barcelona i rei d'Aragó. Jaume I era fill del comte-rei Pere el Catòlic -que va morir a la batalla de Muret (1213)- i de Maria de Montpeller -senyora feudal del domini semi-independent de la ciutat i territori de Montpeller. La derrota de Muret i l'ocupació francesa d'Occitània, que fins llavors era un mosaic de comtats semi-independents que gravitaven en l'òrbita política de Barcelona, marcarien decididament les futures polítiques catalanes. Jaume I va canviar el sentit de l'expansió, orientant-la decididament cap al sud i cap a la Mediterrània.

Quan les hosts catalano-aragoneses van iniciar la conquesta del País Valencià van trobar una societat absolutament arabitzada. Les onades massives d'immigració berber havien modificat totalment el paisatge social i cultural anterior a la invasió musulmana. Feia segles -els historiadors calculen un mínim 200 anys- que havien desaparegut tots els vestigis de la cultura iberoromana, la llengua inclosa. El desplaçament o l'expulsió de la població musulmana va obrir la porta a una repoblació formidable -la més important de la història de Catalunya- que va expandir els dominis de la llengua des de la vall de l'Ebre fins a la vall del Segura.

El cas de Mallorca no era gaire diferent. Com en el cas del País Valencià hi van arribar milers de colons catalans que hi van portar la llengua. Repobladors que arribaven dirigits pels senyors feudals que havien participat en les campanyes militars de conquesta. I que omplien les noves terres que se'ls havia adjudicat -en pagament a la seva participació- amb pagesos i menestrals que procedien dels seus dominis peninsulars i continentals. El País Valencià va ser repoblat amb colons procedents de les valls del Segre i de les Nogueres. I Mallorca amb colons procedents del Rosselló, de l'Empordà i de la Cerdanya. Amb Jaume I la llengua catalana, per primer cop, es projectava més enllà dels límits estrictes del Principat.