Tal dia com avui, fa 507 anys, Ferran el Catòlic i Maximilià d'Habsburg (l'emperador alemany) signaven el Tercer Tractat de Blois. La situació de la ciutat que va acollir les negociacions revela que Lluís XII de França, també –com en les anteriors ocasions– n'era part activa i interessada. La nova situació política, però, havia modificat substancialment el rol i les estratègies dels negociadors. Ferran (retirat als seus dominis catalanoaragonesos, viejo catalanote, vuélvete a tu nación) renunciava a qualsevol dret que li podria haver correspost per matrimoni amb la difunta Isabel. Acceptava el seu nét Carles d'Habsburg com a hereu de la corona castellanolleonesa i Ferran es reservava el present i el futur de la corona catalanoaragonesa.

Ferran el Catòlic

A Castella la situació política s'havia complicat extremadament. Felip d'Habsburg (el Hermoso, en la terminologia espanyola), gendre de Ferran i Isabel, havia mort tres anys abans. Oficialment d'una pneumònia. Extraoficialment van córrer els rumors –raonablement fundats– que havia mort enverinat per ordre de Ferran i, també, a causa de les malalties venèries​ que l'atacaven. I la seva dona, Joana (la Loca, en la terminologia espanyola), havia estat reclosa en un castell de Tordesillas, afectada per una malaltia mental –s'ha apuntat que sembla que va ser provocada pel contagi de les venèries maritals– i que la incapacitava per governar.

Maximilià d'Habsburg

L'emperador alemany va sospitar que l'herència del seu nét Carles –el fill de l'Hermoso i de la Loca– podia estar en risc per les ambicions ocultes que podia tenir Ferran sobre el tron castellà. Va atraure a la seva causa –als seus interessos– les oligarquies castellanes, fent-los veure que el projecte hispànic liderat per Castella s'havia convertit en una quimera. Les oligarquies castellanes, que sempre havien rebutjat la catalanitat de Ferran, van combregar plenament amb la idea. Del projecte hispànic es passava a un redibuix polític dels equilibris europeus, traçat per dos grans eixos: Castella-Sacre Imperi (Alemanya) versus França-Aragó, amb el Pontificat arbitrant el partit.