El denominat debat decisiu entre els candidats a la presidència del govern espanyol al Grup Planeta va ser un autèntic frau i una vergonya. Un frau perquè no es pot denominar de cap altra manera el guirigall en què van convertir el plató televisiu enmig d'insults, desqualificacions, mentides i intercanvi de llibres. I una vergonya perquè cap dels tres candidats amb teòriques opcions d'arribar a la Moncloa -Pablo Iglesias juga una altra lliga, la de la supervivència- es va graduar per aconseguir el vot dels electors. Pedro Sánchez, Pablo Casado i Albert Rivera van protagonitzar un dels debats més mediocres i d'escàs nivell de la democràcia espanyola.

Pedro Sánchez, perdedor del primer debat de dilluns a TVE, va arribar al plató amb la lliçó aparentment ben apresa. Si 24 hores abans havia semblat per moments una esfinx aliena al debat, en aquesta ocasió va interrompre tant com va saber, per a desesperació dels moderadors, com fan sempre Casado i Rivera, i va competir amb les pitjors armes dels candidats de la dreta. El líder de Ciutadans no va ser igual d'efectiu que al debat inicial i es va passar de frenada televisiva en molts moments. Com quan li va lliurar al president del govern espanyol la seva tesi doctoral, "un llibre que vostè no ha llegit" i Sánchez li va tornar el cop amb un altre que també portava de Santiago Abascal, escrit per Fernando Sánchez Dragó. Tot massa cutre per a dues persones que aspiren a governar un país i que només van saber fer espectacle del barat.

Que Pedro Sánchez sortia al segon debat amb diverses banderilles a sobre ho va demostrar quan l'orador li va donar la paraula per parlar de les seves propostes d'ocupació i com aquell que porta un relló a sobre va saltar sense cap iniciativa sobre el tema però amb contundència: "Des del principi del debat vull dir que no he pactat amb els independentistes; és fals". És obvi que li cou i que les eleccions s'estan jugant, en part, a cavall dels vots que va necessitar per arribar a la Moncloa i de les acusacions sobre els seus acords amb els independentistes que aquí a Catalunya sabem que no van existir però que tenen una enorme venda a la resta d'Espanya. D'aquí el pànic de Sánchez i la insistència dels altres.

I poca cosa més perquè la resta són vaguetats o insults. Caldrà veure l'audiència del programa, que dubto que assoleixi la del de Televisió Espanyola. Per sort, a Movistar Fútbol oferien el partit que el Barça jugava al camp de l'Alabès i amb la seva treballada victòria es va apropar una mica més a la Lliga.