Si alguna cosa ha ensenyat el PNB al catalanisme és que en política, si un va exclusivament a la seva, les coses li van millor. En aquest article no hi cabrien tots els intents del catalanisme per canviar Espanya, com tampoc no hi cabrien tots els cops de porta rebuts. Ha costat adonar-se que Espanya no volia canviar i que es trobava molt còmoda amb la seva distribució del poder territorial, amb l'ofec financer de les autonomies de l'arc mediterrani, amb l'espanyolització dels nens catalans i, més recentment, amb la implacable persecució política i personal de l'independentisme català.

Mentre tot això passava, el PNB apartava discretament Ibarretxe i tancava un nou pacte amb l'Estat espanyol. S'assegurava millores en la quota que reforçaven els privilegis del concert econòmic i després desembussava infraestructures importants. Tot això davant del silenci dels que acostumen a alçar la mà cada vegada que hi ha una promesa -només una promesa!- del Govern espanyol que podria suposar una mínima millora per a Catalunya. O podia entrar als despatxos de la Comissió Europea de la mà del Govern espanyol al cap de poques hores que des de Madrid s'hagués boicotejat un viatge del president Puigdemont al Marroc. Els bons i els dolents.

Que el PNB no ha volgut alinear-se amb les demandes majoritàries de la societat catalana és una obvietat i també que s'ha limitat a donar copets d'ànim a l'esquena dels seus dirigents. En una situació inversa no hauria estat així: l'independentisme català s'hauria sentit cridat a fer seu el problema basc, seguint aquesta històrica tradició de ser els primers defensors de les causes dels altres.

La presidenta del PNB de Biscaia, Itxaso Atutxa, ha dit aquest dissabte que el PNB es replantejarà les relacions amb l'executiu espanyol si s'aplica a Catalunya l'article 155 de la Constitució. No s'enfadi, senyora Atutxa, això ja es donava per descomptat. Però, per què no utilitza la força parlamentària de què disposa al Congrés dels Diputats per impedir la persecució dels alts càrrecs de la Generalitat i la guerra bruta de l'Estat? Això sí que seria vist com una ajuda per tots aquells que sempre han estat al seu costat. Les altres coses són paraules. Només paraules.