Encara no ha pres possessió de la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona i Joan Canadell i Bruguera, empresari de 51 anys, ja ha ascendit diversos esglaons en la llista de personatges no grats per a l'Upper Diagonal. Quinze dies després de l'aclaparadora victòria de la candidatura impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana sota el nom d'Eines de País, que va suposar un dur cop per a l'orgull de l'establishment barceloní -que va comprovar, una vegada més, que els seus ressorts per imposar la seva voluntat han perdut força- l'elecció de Canadell marca el segon punt d'inflexió. N'hi ha prou amb apropar-se a la premsa de paper d'aquest dijous per comprovar que poc o gens han entès del terratrèmol que s'ha produït i que encara no han assimilat que els guanyadors de la votació cameral han estat elegits per realitzar una ruptura a fons amb el passat.

Canadell no només és un president d'ampli consens entre la candidatura guanyadora per una aclaparadora majoria absoluta sinó que, com qualsevol que s'estrena en un càrrec, mereixerà ser valorat i jutjat per les seves accions. Ja se sap que, en aquests temps, allò dels cent dies de treva en tots els nous càrrecs ha passat a millor vida. Però després de tal cúmul d'errors durant aquests mesos, proposant candidats que han tingut un resultat ínfim, semblaria més intel·ligent esperar i veure. No sé, igual, 30 dies i deixar de somiquejar pel resultat seria una bona medecina.

Després de 17 anys de presidència de Miquel Valls, l'empresariat català ha votat una mica més que un canvi cosmètic: ha apostat perquè entri aire fresc de bat a bat i perquè condueixin el vaixell en una determinada direcció. Una de les frases que més s'escolta aquests dies, i que acaba sent com un discurs refugi dels que han perdut, és que la Cambra no ha de fer política i que per a això ja hi ha institucions com la Generalitat o el Parlament i els partits. Per estrany que pugui semblar, no puc estar-hi més d'acord: han de deixar de fer política i allunyar-se del paper dòcil i disciplinat dels seus antecessors. Han de fer lobby, han d'estar al servei de l'empresariat i al servei del país. Esclar que han d'estar al servei del país. O la Cambra de Comerç d'Espanya, al servei de qui està? No recordo ningú que el sorprengués, per exemple, veure el president de la Cambra de Comerç d'Espanya, José Luís Bonet, al costat del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, braç a braç, en la primera visita d'un cap de govern a Cuba en 32 anys.

Amb l'arribada de Canadell a la presidència de la Cambra s'inicia un camí que pot actuar d'avançada en la renovació d'altres institucions empresarials amb processos de canvi per davant com, per exemple, la patronal de la petita i mitjana empresa Pimec. Encara que cada entitat té la seva pròpia dinàmica, és evident que la gestió de Canadell i la seva nova junta serà determinant per generar confiança en processos de canvi similars.

La pèrdua de la joia de la corona per part de l'Upper Diagonal i el mal perdre del que han fet gal·la molts dels seus membres, sobretot les seves terminals mediàtiques, fa preveure un mandat gens fàcil per a Canadell. El nou equip haurà de ser fidel al programa amb què han guanyat però també esforçar-se a teixir noves complicitats. La que és, potser, la victòria més important de l'independentisme des dels fets d'octubre del 2017 no s'hauria de malbaratar.