Que un dia després de la sentència que condemna l'expresident de la Generalitat Artur Mas a dos anys d'inhabilitació per dur a terme un procés participatiu no vinculant, en el qual van votar més de 2,3 milions de persones, el Parlament de Westminster aculli en una de les seves sales el conseller d'Exteriors de la Generalitat és un fet rellevant en un Estat on la diplomàcia sempre ha estat molt important. Que la visita del conseller Romeva a Londres fos per comparèixer en un grup de treball de les dues Cambres Legislatives per explicar la determinació del Govern per celebrar un referèndum a Catalunya, abans que s'acabi el mes de setembre, és un exemple més de l'interès polític que provoca la posició catalana al tauler continental.

Si en política la simbologia és a vegades tant o més important que el fet en si mateix, és evident que el Govern s'ha apuntat un punt polític amb la seva molt escassa diplomàcia paral·lela. De vegades impugnada, d'altres lligada de mans i en la majoria dels casos desacreditada pel govern de Mariano Rajoy. Les parets de Westminster han escoltat aquest dimarts com un representant polític independentista català explicava a una vintena de parlamentaris de sis grups polítics de la Cambra dels Comuns i dels Lords que el govern espanyol utilitzava les lleis i la Justícia com una arma per enfrontar-se als opositors polítics i la seriosa amenaça que plana sobre la democràcia espanyola per la creixent i preocupant absència de separació de poders entre l'executiu i el judicial.

Més enllà de l'expectació i la morbositat que desperta una cita política poc usual, no deixa de ser sorprenent que el Congrés dels Diputats es negui a escoltar quina és la posició del Govern català i del seu Parlament i que, en canvi, sí que sigui de l'interès dels parlamentaris britànics. La qualitat de la democràcia es mesura en aquests detalls i en l'amplitud de mires de la seva classe política. És un plaer escoltar a Jeremy Corbin, el líder del Partit Laborista des del 2015, l'equivalent al Partit Socialista, dir que ells no bloquejaran a Westminster un nou referèndum d'independència a Escòcia si el Parlament d'Edimburg així ho acorda. Realment, el sentit de la democràcia d'uns i altres té poc a veure per més que el més fàcil sempre sigui amagar el cap a sota de sentències i tribunals.