El Govern de Catalunya ha trencat amb la monarquia espanyola. Es podrà dir més alt però no més clar. Serà temporal o definitiu. Veurem. En un gest institucional sense precedents des del Palau de la Generalitat, el president Quim Torra va llegir al migdia d'aquest divendres una declaració oficial del govern independentista en la qual va anunciar, entre altres coses, que ni ell ni cap membre de l'Executiu català no assistirà des d'aquest mateix moment a cap acte convocat per la monarquia espanyola; i que, des de la Generalitat tampoc no es convidaria, a partir d'ara, el rei d'Espanya als actes que organitzi el Govern de Catalunya. La decisió del president, d'un enorme calat polític i institucional i sense precedents des de la restauració de la democràcia, va marcar una jornada en què al voltant dels Jocs de la Mediterrània que s'inauguraven a Tarragona es van dilucidar diversos embats presents des del referèndum de l'1 d'octubre, la proclamació política de la independència i les eleccions del 21 de desembre.

Quim Torra ha pres les seves primeres decisions de pes des que va aconseguir la investidura al Parlament el passat 14 de maig. En primer lloc, va concloure un debat que mai no s'hauria d'haver obert. El president de la Generalitat és present en qualsevol acte públic que se celebri a Catalunya com a primera autoritat del país. No s'amaga, ja que té la representació de la sobirania popular i no hi renuncia. Una altra cosa era com expressava el malestar de l'independentisme i per extensió de la majoria parlamentària i del Govern. En una jornada de molt simbolisme gestual ho va dur a terme, almenys en quatre moments.

Primer, amb la declaració institucional des del Palau. Segon, assistint a la concentració de l'ANC i Òmnium per protestar per la visita del Rei a Tarragona. Tercer, no formant part de la fila d'autoritats que va esperar el monarca a l'entrada de l'estadi. Quart, lliurant a Felip VI els informes del Síndic de Greuges sobre la violència de l'1 d'octubre i la persecució penal posterior; també un llibre del fotoperiodista Jordi Borràs amb les imatges, algunes d'elles dantesques, de l'actuació de Guàrdia Civil i la Policia Nacional durant aquella jornada de votació. Quatre moments, tots ells nous, i que suposen una fallida institucional en els primers compassos d'un nou govern a Catalunya.

Per als qui es perden al mig dels seus fake news dels diaris de paper. El problema primer va ser Artur Mas, i es van emprar totes les armes per a la seva destrucció. Després ha estat Carles Puigdemont i per extensió tot el Govern, avui en l'exili o a la presó bona part dels seus membres. I, a partir d'ara, el problema serà Torra. Quan tot és molt més senzill si s'aborda de cara el problema: no són els presidents, és el referèndum, és la negociació prohibida sobre la independència. Sobre el dret a decidir. Sobre l'autodeterminació. Mentre aquesta carpeta no sigui objecte d'un diàleg i una negociació, les vies de distensió que es provin estaran condemnades al fracàs.

Un últim apunt: era necessari que la cerimònia d'inauguració dels Jocs de Tarragona fos tan extraordinàriament xarona? Perquè si alguna cosa sobra a Catalunya és talent per a actes d'aquesta naturalesa. El responsable demanarà perdó, oi?