Malament comença la Mesa del Congrés dels Diputats, no volent assumir fins al final les seves competències com a únic òrgan responsable d'interpretar el Reglament de la Cambra. I tampoc no sorprèn veure els membres del govern de Pedro Sánchez fer l'orni sobre què s'ha de fer i no fer amb els presos polítics catalans que ocupen un escó al Congrés ―Junqueras, Sànchez, Turull i Rull― i al Senat ―Romeva―. "Que decideixi Marchena", sembla cridar a cor el deep state polític i mediàtic davant d'una situació que incomoda i molt a tots els despatxos oficials. I no, òbviament, perquè estiguin presos els polítics independentistes sinó perquè s'asseguin a les Corts i l'anomalia sigui objecte de seguiment informatiu internacional.

I un s'imagina Pedro Sánchez i el seu influent guru Iván Redondo tancats al seu despatx de La Moncloa mirant per davant i per darrere les enquestes que tenen sobre si és millor suspendre els parlamentaris a la presó abans del diumenge electoral o esperar la setmana que ve. Perquè la decisió està presa, més enllà del moment de la seva execució i del trasllat de l'expedient d'anada i tornada del Suprem a la Carrera de San Jerónimo. Només faltava que la xifra màgica de 176 diputats en què se situa la majoria absoluta baixi a 173 si els diputats presos són suspesos -i en aquest supòsit no siguin necessaris els vots de cap formació independentista per a la investidura de Sánchez- perquè tots sàpiguen el que han de fer a partir d'ara. És clar que algú podrà pensar que suspenent diputats és molt més fàcil tenir majories absolutes o que és massa forçar la interpretació de la llei perquè es pugui dur a terme i per força la suspensió de Junqueras, Sànchez, Turull, Rull i Romeva, però els seus pensaments cauran en sac foradat o, encara pitjor, al silenci més absolut.

Quan el legislatiu i l'executiu es fonen amb el judicial passen aquestes coses i costa separar quin és cada un dels poders en aquest tipus de decisions. I és que, al final, tot acaba acoblant-se a una resolució que és molt lluny d'aquells que l'executen. Quan aquest dimecres la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, s'entrevistava amb el rei Felip VI al tradicional despatx que concedeix el monarca al nou president del Congrés no era, com en altres ocasions, el pas previ a les reunions amb els grups parlamentaris. En aquesta ocasió cal esperar, no fos cas, que tant Oriol Junqueras com Jordi Sànchez reivindiquin el seu dret com a líders dels seus grups parlamentaris d'anar a la Zarzuela. Una imatge que no volen que es produeixi i que amb unes hores o uns dies més desapareixerà de les coses possibles. Pressió i violació de drets davant el diàleg. Difícil, avançar així.