El referèndum d'independència té ja el triple consens que necessitava a Catalunya: institucional, polític i associatiu. I té també una majoria social que desborda la que políticament està a favor de la independència. Aquesta és la principal conclusió de la reunió del Pacte Nacional pel Referèndum celebrada al Parlament i de la foto transversal que oferia l'àmplia taula rectangular en la qual van compartir protagonisme el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras, amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

El salt polític de la cimera recull a la perfecció l'objectiu que tenia per al Govern: passar del Pacte Nacional pel Dret a Decidir impulsat el 2013 al Pacte Nacional pel Referèndum sense baixes sensibles d'entitats o associacions, i transmetre a la ciutadania la impressió que no hi havia hagut pèrdues significatives pel camí. Si es mira la foto de les dues reunions les diferències són tan mínimes que no aguanten gairebé ni el més mínim titular.

Segurament, un grup tan plural i transversal de 86 persones permetia tantes explicacions dins de la reunió com les que després es van escoltar públicament al final. Tan atapeïdes de matisos que exigiran de més concrecions en els propers dies. Tanmateix, s'equivocaran els que pretenguin posar aigua al vi de la reunió o rebaixar el nivell d'acords assolits. Rebaixar la rellevància del fet que gent tan diversa situï el dret a votar en el centre mateix de qualsevol moviment polític en els propers mesos és la millor resposta a l'impuls que ha agafat el referèndum entre la ciutadania de Catalunya.

El pacte nacional i amb ell el referèndum es posa a caminar. És un gran impuls però el camí no està lliure d'obstacles i caldrà veure si les costures del vestit aguanten quan l'Estat s'oposi a qualsevol negociació i acord. El fet que fins i tot la CUP es presti a fer l'exercici pretén ser un intent més perquè una vegada fracassat, el moviment polític que s'agrupa al voltant d'Ada Colau accepti que s'ha intentat i ha estat en va. Tanmateix, l'alcaldessa és amant de pocs compromisos i molt hàbil a l'hora de treure el profit més gran en circumstàncies clarament adverses. Així, la solitud més absoluta a l'Ajuntament de Barcelona a l'hora de tirar endavant els pressupostos municipals al matí, la va reconvertir en una posició central en el debat del referèndum a la tarda. Però això també és la política: portar el frame del relat allà on la teva posició és més forta.

Una última cosa important: el dia que el TC tomba la política exterior de la Generalitat, s'adopta en la reunió del Parlament l'acord d'impulsar una campanya internacional per obtenir el suport més ampli possible per a la celebració del referèndum. Encara que uns ho interpretaran com un desafiament evident, és obvi que no es poden guanyar batalles a fora si no pots ni explicar-te.