El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha sentenciat aquest dimarts que cremar fotos dels Reis és un acte de llibertat d'expressió. Igualment, ha condemnat Espanya a indemnitzar els dos joves de Girona als qui l'Audiència Nacional els havia imposat 15 mesos de presó, una pena que va ser substituïda al seu dia per una multa de 2.700 euros. El TEDH conclou en la seva resolució, que ha estat aprovada per unanimitat dels magistrats, que l'Estat espanyol té comportaments autoritaris. És evident que som davant d'una nova rebolcada dels tribunals europeus a sentències emeses anteriorment per la justícia espanyola i resoltes al seu dia, segurament, amb la fórmula que "avui se sentencia a Espanya i Europa ja resoldrà al seu moment". Quan? En el moment en què el cas no sigui de rigorosa actualitat i el mal causat, en bona mesura, sigui irreparable.

En aquest esdeveniment, estem parlant d'uns fets que van tenir lloc al setembre de 2007, amb fins a tres pronunciaments d'instàncies judicials espanyoles, totes contràries als dos joves, incloses l'Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional. I que Europa resol ara sense cap tipus de matís que el TC havia limitat il·legítimament la llibertat d'expressió dels dos joves i la capacitat de criticar políticament el cap de l'Estat amb l'objectiu principal de protegir-lo.

En els últims anys, el TEDH ha emès diversos pronunciaments contra l'Estat espanyol, algun d'ells de tanta envergadura com el relatiu a l'expresident del Parlament Basc Juan Maria Atutxa i dos membres de la Mesa per haver-se negat a dissoldre el grup parlamentari de Sozialista Abertzaleak per la seva presumpta vinculació a Batasuna. Malgrat l'absolució del Tribunal de Justícia del País Basc, el Suprem va acabar condemnant el 2003 els tres membres de la Mesa. El mes de juny passat, el tribunal europeu va tombar la decisió del Suprem. Va ser un dels cinc revessos de la justícia espanyola davant del Tribunal Europeu de Drets Humans del 2017, una xifra significativa però inferior als 12 de 2016. Del 2017 també és la sentència en contra d'Espanya per dur a terme devolucions en calent d'immigrants a Ceuta i Melilla per violar convenis europeus de drets humans.

Quina importància té tot això? Al terreny de la immediatesa política, segurament cap. La vida política és el moment present i si els tribunals espanyols són lents de per si la sentència revocatòria d'un tribunal europeu triga molts anys. D'això s'aprofita el govern espanyol i la justícia espanyola provocant situacions absolutament injustes i anòmales com la dels presos polítics catalans, la inviabilitat de les candidatures de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez per ser investits com a presidents de la Generalitat pel Parlament, la negativa que Sànchez pugui sortir de la presó per a la seva investidura, o la situació anòmala que suposa que el Suprem retingui polítics a la presó i es resisteixi a presentar euroordres per por de ser tombades per la justícia d'altres països.

Per tot això, la sentència del TEDH és una llum d'esperança al mig d'obstacles propis i aliens que ningú no sap gaire bé com apartar.