La bipresidència catalana s'ha posat en marxa. La compareixença pública de Carles Puigdemont i Quim Torra en un hotel de Berlín davant de la premsa internacional solemnitza el moment excepcional que viu Catalunya. En un hotel perquè la delegació de la Generalitat a Berlín ha estat clausurada pel govern espanyol, igual que totes les altres oficines diplomàtiques catalanes a l'estranger, amb l'excepció de Brussel·les, que es va mantenir oberta després del 155 encara que es va cessar el seu representant, Amadeu Atafaj. El president legítim i el president electe. El president a restituir i el que ha pres la custòdia del càrrec per esquivar els problemes plantejats per la justícia espanyola. Aquest és l'enquadrament exacte de la situació política actual més enllà de tuits i articles escrits en el passat per Torra i pels quals ja ha demanat disculpes públiques en quatre ocasions.

Tant Torra com Puigdemont van utilitzar la potent plataforma internacional de la conferència de premsa —a més dels mitjans catalans i espanyols hi havia la gran majoria de mitjans alemanys, agències internacionals i corresponsals d'altres països a Berlín— per traslladar al govern espanyol la pressió d'una trobada immediata amb Mariano Rajoy a la Moncloa. Pel president electe, que encara no ha rebut la felicitació per la seva designació de Rajoy, segons ell mateix va explicar a la premsa internacional, a partir de dijous pot ser la cita madrilenya. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha apel·lat al diàleg; després de molts mesos mantenint el guió oficial que era un assumpte intern d'Espanya, ha fet aquesta petita incorporació. A partir d'ara, qualsevol retard és imputable al govern del PP, ja que Torra ha engegat el rellotge.

Més enllà de pors d'uns i temors d'altres, la cita és obligada per part del president electe. Ha superat la investidura amb un programa i una voluntat explícita de cenyir-se a tres dates clau de l'efervescència política que ha viscut Catalunya en els últims temps: 1 d'octubre (referèndum), 27 d'octubre (proclamació de la república en el Parlament) i 21 de desembre (eleccions catalanes amb majoria independentista en el Parlament). No sembla, per tant, que amb aquesta declaració d'intencions, presos polítics a la presó —que defineix com a "ostatges"— i exiliats a quatre ciutats europees, el diàleg per parlar de tot pugui deixar de prioritzar l'agenda independentista. Rajoy, per si de cas, es va obrir a la reunió, "com amb qualsevol president autonòmic".

Però, sense concretar res més. Serà difícil que allargui molt temps aquesta cita, que en el seu entorn ja hi ha qui la veu com l'entrada en un vesper. I tot això, amb les notícies judicials dels tribunals europeus respecte a les extradicions que poden anar coneixent-se en els propers dies. Molt interessant.