La declaració del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, com a testimoni en la causa oberta contra la trama Gürtel i la caixa B del Partit Popular és una notícia de primera magnitud per més que s'hagin encès convenientment en els últims dies diferents focs de distracció sempre vinculats a notícies relacionades amb l'independentisme català. Rajoy ha comparegut durant més de dues hores a l'Audiència Nacional, sent el primer president en exercici del govern espanyol que és citat pels tribunals, i la seva declaració no ha contribuït a aportar llum sobre les zones de penombra de finançament de la formació conservadora. Entre altres motius, perquè el president de la sala ha impedit que es formulessin moltes de les preguntes dels advocats al·legant raonaments jurídics diferents i generant-se així una sensació estranya per als profans en seguiments de declaracions d'aquesta naturalesa.

Els defensors de Mariano Rajoy podran al·legar que el president ha sortit sense ferides d'importància d'una declaració que portava ben apresa i en la qual ha utilitzat, quan la resposta podia ser compromesa, la recorreguda frase de "no recuerdo". L'oposició té també motius als quals agafar-se, ja que moltes de les seves respostes han estat necessàriament esquives i no ha aclarit els dubtes sobre el coneixement real que podia tenir de moltes operacions que acaben sempre a la caixa B del Partit Popular. De totes maneres, per més que se l'allunyés del lloc en què declararan els altres testimonis i se li consignés un espai noble a la sala en la seva condició de president del govern, accedís a l'Audiència Nacional directament amb cotxe al pàrquing i fos rebut en sortir del vehicle pel seu president, res d'això restarà importància a una declaració històrica i que caldrà veure quin cost polític acabarà tenint per al president del govern espanyol.

En previsió d'això, una vegada més, s'han posat en marxa diferents assumptes judicials i policials relacionats amb el referèndum de l'1 d'octubre i fins i tot amb la corrupció de l'extinta Convergència o del govern català en els anys de la presidència d'Artur Mas. No és la primera vegada que passa i no serà l'última: els focs del PP s'apaguen sempre de la mateixa manera. La citació per part de la Guàrdia Civil de dos alts càrrecs de Presidència de la Generalitat i l'anunci per part del cos que ambdós estaven imputats és d'una gran anomalia jurídica, ja que la policia no adjudica a ningú la condició d'investigat sinó que són els tribunals. Fins i tot s'ha arribat a dir des de fonts de la Guàrdia Civil que el delicte contra ambdós era el de sedició, una cosa que el jutge que porta el cas no ha confirmat. Fins a l'extrem que el Govern ha anunciat poques hores després la seva intenció de denunciar davant dels jutjats el que ha considerat una persecució. Per aquesta via s'escaparà Rajoy i en les pròximes hores la seva compareixença davant l'Audiència Nacional serà cosa de la història.