Mentre la premsa estrangera no deixa d'informar amb una barreja de preocupació, sorpresa i alarma dels presos polítics catalans i de la vaga de fam que quatre d'ells —Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn, els tres primers, diputats del Parlament de Catalunya— han iniciat a la presó de Lledoners, bona part de la classe política i els mitjans de comunicació espanyols —en aquesta actitud també cal incloure'n alguns de catalans— han optat per desdenyar la informació o fins i tot per ridiculitzar-la. I això que quan es compleix el novè dia de dos d'ells, Sànchez i Turull, les forces comencen a minvar, com va explicant el conseller al dietari que publica a El Nacional.

Tant hi fa que sigui una anomalia a l'Europa democràtica i que —per esmentar l'últim mitjà que s'hi ha referit— el Jyllands-Posten de Dinamarca hagi titulat la seva crònica "Els presos polítics d'Espanya són els veritables demòcrates d'Europa". Habitualment abreujat com a JP, el Jyllands-Posten és el diari de més tirada de Dinamarca i ideològicament bascula entre els conservadors i el centredreta. De la seva independència i de la seva defensa de la llibertat d'expressió n'hi ha prou amb recordar les caricatures satíriques de Mahoma que va publicar el 2005 i que van provocar un gran debat, amenaces al mitjà i la solidaritat de la comunitat internacional.

Mireia Boya deia aquest diumenge que caldria destacar més que a l'Estat, el Tribunal Constitucional i els partits del règim els importa ben poc la vaga de fam. I no li falta raó a l'exdiputada cupaire quan veu les coses d'aquesta manera. La política espanyola i els mitjans de comunicació sempre actuen igual: menystenen i desacrediten alhora i mentre el problema es fa més gran davant dels seus propis nassos. Ja va dir Confuci que quan el savi assenyala la Lluna el neci mira el dit.

Les vagues de fam estan servint per situar Espanya una altra vegada com un Estat intolerant i poc democràtic davant de la comunitat internacional i, en clau interior, per donar força a la metxa que ja s'ha encès de la resposta institucional i ciutadana al Consell de Ministres que se celebrarà el 21-D a Barcelona. Un dia marcat al calendari independentista i en què, per cert, encara no se sap on es reunirà el govern espanyol.