La loquacitat de l'exministra socialista de Cultura Carmen Calvo ens ha permès conèixer, en vigílies que transcendeixi l'abast de les mesures d'intervenció de l'autonomia catalana que pensa dur a terme el govern espanyol, que ha decidit fer-se amb el control de la potestat presidencial de convocar eleccions a Catalunya, dels Mossos d'Esquadra i dels mitjans de comunicació públics, TV3 i Catalunya Ràdio. L'article 155 que no permet, segons molts constitucionalistes, entrar a sac en l'autonomia catalana, acaba servint per a això i per esmenar per la porta del darrere el que les eleccions no els va autoritzar a fer per manca de prou majoria parlamentària.

Ho va certificar aquest divendres a Oviedo Felip VI, donant llum verda a les mesures i esgrimint la Constitució contra "l'inacceptable intent de secessió". I darrere del monarca, el govern del PP, Ciutadans i el PSOE. Els socialistes, que després del retorn de Pedro Sánchez a la secretaria general volien tenir un perfil propi, han acabat desdibuixant-se al front i ocupant el seu paper per a la història al costat de Rajoy i Rivera. Sense un matís, sense una idea diferent. Aquesta situació s'agreuja a Catalunya, on no és gaire diferent. D'aquell cartell electoral del 2008 en què, per mobilitzar el seu electorat i distanciar-se del PP, el PSC va llançar el lema "Si tu no hi vas, ells tornen" a l'escenari actual hi ha un abisme.

L'abisme que existeix entre un partit hegemònic a Catalunya en aquells anys i un altre que viu d'aquells records, que, segurament, no tornaran. D'un partit amb ministres, exministres i consellers de la Generalitat a un altre que ha perdut el fil amb la seva pròpia història deixant el seu principal capital humà pel camí. Tant és així que el dia té dos noms propis socialistes a Catalunya. El de l'exministre Joan Majó, fundador del PSC i exalcalde de Mataró, que ha anunciat aquest divendres la seva baixa com a militant del partit per no acceptar el silenci del PSC davant del suport del PSOE al govern del PP amb l'article 155. I el de José Montilla, expresident de la Generalitat i l'únic senador amb què compta en aquests moments el PSC. No deixa de ser una picada d'ull del destí que la posició dels socialistes catalans a la Cambra Alta l'acabi fixant divendres vinent l'únic expresident de la Generalitat que milita al partit, ja que Pasqual Maragall el va abandonar ja fa molts anys. El senador Montilla o l'expresident Montilla, un curiós dilema a l'hora de pronunciar un sí o un no en nom d'un partit que, en silenci, fa temps que ha donat al PSOE un xec en blanc després d'aquelles llunyanes turbulències.

PD: Si finalment es confirma, hi haurà temps per parlar de l'anunciat control de TV3 i Catalunya Ràdio. Sobretot perquè l'estàndard d'independència i autonomia dels mitjans públics de la Generalitat és a anys llum de qualsevol altre amb què es pugui comparar. Digui's TVE, Canal Sud o TeleMadrid.