Pedro Sánchez ha passat aquest dissabte per Barcelona a la vella usança: sense propostes polítiques per abordar el conflicte amb Catalunya, recorrent al manual de la Moncloa quant a la falta de majoria social de l'independentisme i demanant al Govern que passi del monòleg al diàleg, una frase que pot aguantar un titular per a persones desconnectades del procés, però que no és més que un brindis al sol a la boca d'un president del govern espanyol que des que ho és no ha estat capaç de posar sobre la taula cap iniciativa política concreta.

Potser el president rebrà elogis d'alguns pel seu to, cosa que no fa sinó posar de manifest que les expectatives quant a una proposta política seva són inexistents. Els partits independentistes han insistit a posar com a condició el referèndum acordat i una solució per als presos i els exiliats. Tant, que el risc al ridícul si es mouen per contrapartides petites és una cosa evident. Sánchez fa com si sentís ploure, renya els independentistes per no entendre's amb la Catalunya que vota altres opcions polítiques i considera l'assumpte tancat. Com si els digués: "No us adoneu que per a vosaltres soc el menys dolent". Al fons de tot, el rum-rum que ve Vox, que ve Vox...

Això sí, ha presentat els pressupostos generals de l'Estat que va aprovar divendres el Consell de Ministres com una solució als problemes socials existents, i ha promès inversions territorials d'aquelles que ja s'havien d'haver fet fa anys i que mai no acaben executant-se del tot, i ha deixat els independentistes com els dolents de l'escena política si no s'aproven finalment a les Corts. Sense que el preocupi que el capítol dels ingressos sigui un brindis al sol perquè la suma no donarà mai. Necessari, això sí, perquè si no les seves promeses de despesa acabarien caient com un castell de cartes.

Sánchez s'ha acostumat a anar tirant des que va guanyar la moció de censura i a confiar en la seva sort. Com si en tingués prou amb intentar crear un clima de distensió que rebaixi els problemes o els esmorteeixi més que no pas solucionar-los. Als despistats del PP i de Cs que volen forçar eleccions espanyoles tant sí com no ja els ha dit que tinguin paciència perquè governarà fins al 2020. D'un president que no té majoria parlamentària, amb la seva principal llei, la dels pressupostos, encallada i una part dels seus barons que estan en peu de guerra de cara a les municipals i autonòmiques del maig, no es pot negar que de confiança en si mateix no li'n falta.