No és segur que es pugui salvar la catedral de Notre-Dame de París. Amb aquesta terrible notícia oferta pel ministre de l'Interior francès al voltant de les 22 hores, tot i que matisada una hora després pels bombers, que han pogut salvar-ne l'estructura, escric aquest article. Vaig viure una sensació similar de perplexitat i estupefacció quan vam saber a la redacció d'El País, el gener de 1994, de l'incendi del Gran Teatre del Liceu. Res no es va poder salvar en aquella ocasió i ara París viu una situació dantesca, dramàtica, fruit, en primera instància, d'un incendi fortuït per les obres que s'estaven realitzant a l'edifici. Una altra comparació aparentment inexplicable amb les obres al recinte musical. Ningú no podia haver-ho previst? Silenci.

La catedral de Notre-Dame és una icona mundial. Qui no l'ha visitat quan ha viatjat a París? L'any que vaig residir a la capital francesa, una vegada vaig abandonar la direcció de La Vanguardia, vaig visitar desenes de vegades l'emblemàtic temple. És impossible no topar-te de cara amb la catedral majestuosa i imponent si un s'apropa a la de camins que és l'Île-de-France. Recordo les interminables cues, París a vista de gàrgola, la imponent rosassa de la façana, el silenci a l'interior de les naus gòtiques; els japonesos, sempre multitud...

S'obre ara la investigació de les causes que han produït l'incendi. La presidència d'Emmanuel Macron ja té la seva tragèdia i quedarà marcada per aquest luctuós succés. Encara que París és molt París, remuntar portarà temps. S'aconseguirà, sens dubte, i la catedral tornarà a lluir i a impactar els visitants. Avui ens queda la desgràcia del que ha passat i anar a l'àlbum de fotos que tots tenim davant de la catedral de Notre-Dame. Quant temps tardarem a poder fer-nos una altra foto similar?