Encara que soni a tòpic, hi ha moltes coses en joc a les eleccions espanyoles d'aquest diumenge. Tanmateix, en poques pot incidir d'una manera incontestable l'electorat català. Per exemple, qui acabi guanyant les eleccions d'aquest diumenge depèn fonamentalment dels espanyols, ja que dels 350 escons tan sols 47 són escollits per les quatre províncies catalanes. Tampoc hi ha el risc que a Catalunya guanyin les denominades dretes espanyoles ja que les tres formacions (PP, Ciutadans i Vox) apareixen als últims llocs a la gran majoria de les enquestes i, fins i tot en algunes, PP i Vox es queden sense escó o amb un màxim d'un parell.

No ens enganyem, a Catalunya les eleccions seran llegides pel suport que tinguin els partits independentistes i per la força que aconsegueixin per condicionar un govern a Espanya. A les eleccions de juny de 2016 van assolir 17 escons —nou ERC i vuit CDC— i el 32,07% dels sufragis. En Comú Podem va guanyar els comicis amb el 24,5% i una dotzena de seients al Congrés dels Diputats. Qualsevol resultat en escons o en vots de l'independentisme inferior al del 2016 seria un molt mal resultat. Posaria en risc moltes de les apostes estratègiques que s'han fet els últims anys i qüestionaria el referèndum de l'1-O i els passos efectuats aquell mes d'octubre.

Aquesta és la notícia que espera el deep state espanyol aquest diumenge: poder proclamar que l'independentisme recula a Catalunya i que la política d'asfíxia financera —practicada tant per Rajoy com per Sánchez, ja que cap d'ells no ha impulsat el nou sistema de finançament autonòmic quan ha estat a la Moncloa— de suspensió de l'autonomia pel 155 i de presó i exili del Govern destituït el 2017 ha donat resultats. L'independentisme va superar el parany de l'Estat el 21-D i va demostrar que les urnes són el seu gran aliat i la seva gran defensa. També és una molt bona carta davant de la comunitat internacional.

Aquest diumenge hi ha moltes coses en joc, com a totes les eleccions. Hi ha també motius per a la il·lusió i per al desànim. Hem sentit aquestes setmanes tants atacs contra Catalunya d'uns i altres que ningú no s'hauria de quedar a casa. Un vot sobiranista o independentista no exercit i que acaba en l'abstenció, acaba sent un vot a favor del 155, de la supressió de TV3, de la disminució del català o del model educatiu. Per això és important que les urnes s'omplin del major nombre de vots com va succeir el 21-D i que aquesta sigui la millor resposta al judici del Tribunal Suprem, a la privació de llibertat dels presos polítics i al retorn dels exiliats.