Hauria de poder explicar conforme a dret com és possible que Fèlix Millet, amb una condemna ferma de 9 anys, hagi sortit de la presó tan sols 25 dies després d'haver-hi ingressat, i, en canvi, els Jordis, Junqueras i Forn romanen a Soto del Real i Estremera en presó provisional privats de llibertat i d'altres drets fonamentals. Doncs bé: no puc. No trobo una explicació per oferir. Millet, com el seu lloctinent Jordi Montull, no és un lladre confés qualsevol i la seva posició quan va ser detingut va generar una gran alarma social. És cert que el cas judicialment parlant es va perdre per tortuositats diverses des d'aquell mes de juliol del 2009 en què els Mossos van entrar al Palau de la Música, el coliseu de la burgesia barcelonina. Gairebé nou anys, prou temps perquè aquell altiu defraudador de 73 anys que entrava a tots els despatxos de poder bé pel que sabia o per la seva persistent tenacitat en tingui ara 82 i una aparent salut deteriorada.

És la mateixa justícia la que permet la sortida de Millet i la que manté en injusta presó els presos polítics catalans? És la mateixa. I és la mateixa justícia la que permet la sortida de Millet que la que filtra que Jordi Sànchez no podrà anar a la seva investidura si és proposat candidat pel president del Parlament i que tampoc no podrà ser candidat perquè prèviament serà declarat inelegible? És la mateixa. En les últimes hores, l'aliança del 155 ha emès missatges inequívocs sobre això i la premsa espanyola ha tocat a sometent. No acabarà una hipotètica designació de Jordi Sànchez com a president de la Generalitat després de la consegüent votació del Parlament de Catalunya a la taula del cap de l'Estat per a la seva firma i publicació en el BOE. Això no passarà, sentencien.

I, el lamentable, és que mentre Madrid té una estratègia clara que fa evident cada vegada que és necessari a través de declaracions, accions polítiques i policials o de la mateixa Fiscalia sense gaires més miraments que el denominat pes de la llei, els partits independentistes protagonitzen batalles de pigmeus i de curta volada. Tant és així, que si no vigilen no només no tocaran mai el cel sinó que toparan de cara amb el terra. Ja va sent hora que ens traslladin menys les seves batalles i ens expliquin millor els acords. Que per a això han rebut un clar mandat de la ciutadania, no per oferir cada dia un espectacle diferent.