Un professor d'un institut d'A Pontenova, una població d'una mica més de 2.000 habitants a la província de Lugo, acaba de rebre del govern gallec una seriosa advertència administrativa pel fet d'explicar l'assignatura de matemàtiques en gallec. De res no li ha servit que el 100% dels seus alumnes parlin gallec ja que la instrucció del departament d'Educació és clara: un decret aprovat l'any 2010 obligava a fer les classes en castellà i, en conseqüència, cal impartir l'assignatura en castellà o, en el seu defecte, en anglès. A Galícia governa el Partit Popular, el que encara consideren alguns el partit més moderat de la dreta espanyola i el seu president és Alberto Núñez Feijóo, l'arquetip, segons Madrid, del centrisme espanyol. L'eterna esperança que fins ara s'ha deixat estimar per tothom i no ha estat reclamat per ningú. Això, als partits, ja passa.

La degradació del model de l'Espanya de les autonomies no és una cosa que afecti en exclusiva a Catalunya. Amb més o menys intensitat hi ha un intent indiscutible d'anar eliminant els trets identitaris dels territoris amb una personalitat pròpia. Algú podia pensar que només era el tema català? Qui ha estat tan ingenu, o babau, de creure que l'Estat espanyol tan sols pretenia esclafar l'independentisme català? És obvi que les diferents llengües i cultures de l'Estat tenen motius per preocupar-se. Tot és un problema de temps i Euskadi no serà aliena al procés recentralitzador que hi ha en marxa encara que sigui la que menys ho noti ara per ara.

En aquesta precampanya de les eleccions espanyoles que se celebraran el 28 d'abril s'està produint una cosa molt curiosa: només es parla de Catalunya i de com posar fi a l'independentisme. Que si il·legalització dels partits, que si presó per a Quim Torra i tot el Govern, un nou 155 per tornar a suspendre l'autonomia catalana, un 155 permanent, uns Mossos descafeïnats sota les ordres de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, el control de TV3... Tot és això. Res més per part de Pedro Sánchez, Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal. Per cert: ja que sobretot es parla d'ells, potser que els partits independentistes comencin a prendre's una mica més seriosament la campanya electoral.

El 1976, el llavors president Adolfo Súarez, va concedir una entrevista a la revista Paris Match en la qual, a la pregunta de si es podria estudiar al País Basc o Catalunya el batxillerat en català o eusquera, va contestar: "La seva pregunta, perdoni que l'hi digui, és ximple. Trobi'm, primer, uns professors que puguin ensenyar química nuclear en basc o en català. Siguem seriosos..." Encara que anys després un dels periodistes presents en l'entrevista va assegurar que Suárez només s'havia referit al basc, el cert és que per a la història ha passat la frase completa. No s'havien celebrat encara les primeres eleccions lliures a Espanya, l'Espanya de les autonomies ni existia, Tarradellas ni es plantejava tornar de França i el Parlament de Catalunya era present només als llibres. 42 anys després, Suárez ja no hi és, l'Adolfo Suárez que fa política diu barbaritats pertot, la dreta centrada fa més por que la UCD i les matemàtiques s'han d'ensenyar en castellà.