El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha suspès el president Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Sànchez dels seus càrrecs de diputats al Parlament de Catalunya donant així per conclòs el sumari que ha instruït contra els líders independentistes pels fets davant de la seu de la Conselleria d'Economia el passat 20 de setembre, el referèndum d'independència de l'1 d'octubre i la declaració d'independència del 27-O. Encara que no és la primera vegada que així ho assenyalem, és obligat de ressaltar-ho novament: el jutge d'instrucció ha arribat a una sèrie de conclusions i, en conseqüència, ha formulat una sèrie d'acusacions de rebel·lió i malversació a partir d'uns fets que no es van produir com ell ha anat deixant escrit en una sèrie prolixa d'interlocutòries. En ocasions, ni van succeir com assenyala i, en altres casos, no estan documentalment provats. L'estat de dret a Espanya ha cobert una pàgina negra, negríssima, que tindrà, no en tinc cap dubte, serioses conseqüències en el futur i que des de la vessant de la reputació serà un pesat llast per a la seva imatge.

Per als qui no s'ho creien ha estat veritat: des de l'aplicació de l'article 384 bis de la Llei d'enjudiciament criminal pensat per a casos de terrorisme fins al timing de l'anunci, l'endemà de l'entrevista entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el de Catalunya, Quim Torra. Dilluns toca diàleg i dimarts suspensió de ¡sis! diputats sense sentència ferma, sense cap judici i quan la interlocutòria no és ferma i es pot recórrer. Vet aquí una escletxa jurídica, segurament, perquè el Parlament no hagi de suspendre els seus parlamentaris i defensar els seus drets que, en última instància, són els dels ciutadans que els han votat i a qui representen.

El jutge Llarena ha perpetrat en molts aspectes un autèntic nyap. Però encara que això és important, ja que en joc hi ha privació de llibertat de persones honorables, pèrdua de drets fonamentals, alteració de decisions polítiques tan importants com qui pot o no pot ser president de la Generalitat... el més greu de tot, en aquests moments, és el pols polític ―i reaccionari― que li acaba fent al Parlament de Catalunya. Un judici a la dissidència política emmarcat en un acte de rebel·lió i els diputats del qual tenen a sobre dels seus caps la decisió última que adopti el Parlament. Així de senzill i així de cruel. I així de difícil. Europa els deixa en llibertat, i el Parlament els ha de suspendre? La ratafia no ha fet els efectes esperats i la justícia fa molt temps que va prendre el control de l'Estat.

Postdata. El Poder Judicial demanant al govern socialista cobertura perquè les seves decisions no siguin jutjades pels tribunals belgues i Pablo Llarena no hagi de comparèixer el setembre a la citació que se li va formular des de Brussel·les és d'antologia. Però ho supera el ministre Josep Borrell ordenant a l'ambaixador que defensi la immunitat del jutge. Deu ser una nova versió de la separació de poders.