Encara que a hores d'ara del contenciós entre Catalunya i Espanya, després d'haver tingut primer notícies de l'Operació Catalunya —la vergonyosa utilització de funcionaris dels cossos de seguretat de l'Estat en la fabricació de proves falses contra l'independentisme català— i més tard s'hagi pogut veure per TV3 el documental Las cloacas de Interior produït per Mediapro i dirigit per Jaume Roures, res o gairebé res pot ser objecte d'una sorpresa majúscula, el cert és que això, per una raó o per una altra, mai no és del tot veritat.

L'últim episodi de la Guàrdia Civil citant, en les últimes dates, diferents alts càrrecs de Presidència i d'Exteriors, en un degoteig acuradament mesurat de dues persones per dia perquè la notícia aguanti prou mediàticament, ha provocat una taxativa resposta del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i del conseller de Justícia, Carles Mundó, de col·lectius jurídics tan actius com el de Drets i, el que pot ser considerat més sorprenent, que el TSJC hagi hagut de fer una nota pública assegurant que el magistrat que porta el cas, el titular del Jutjat número 13, no ha ordenat citar ningú i que la Guàrdia Civil està actuant pel seu compte. El més sorprenent és que en aquesta desfilada d'alts càrrecs ja són diversos els que han assenyalat, en abandonar les dependències on han estat interrogats, que se'ls havia comunicat de viva veu que haurien comès un delicte de sedició, que comporta penes de presó, per la seva actuació relacionada amb el referèndum de l'1 d'octubre.

Més enllà que la impressió generalitzada és que el veritable objectiu de la Guàrdia Civil amb totes aquestes citacions i altres que vindran seria atemorir funcionaris i alts càrrecs de cara al referèndum de l'1-O, és evident que el tema està desbordant la lògica preocupació per convertir-se en un greu conflicte polític. Entre altres coses, perquè el Jutjat número 13 manté el secret de sumari del cas obert al seu dia contra l'exsenador d'Esquerra Republicana Santiago Vidal, que va dimitir del seu càrrec quan es van fer públiques unes declaracions en les quals assegurava que la Generalitat disposava de dades fiscals dels contribuents catalans, una cosa que no era certa però que la justícia va decidir investigar. Aquesta causa puntual sembla haver-se convertit en un sumari molt més ampli d'acord amb les investigacions de la Guàrdia Civil i de les notícies que anem coneixent.

Tot això, enmig d'una gran sorpresa i perplexitat en què no se sap on comencen i on acaben les decisions d'uns i d'altres i quin és l'objectiu real dels interrogatoris. Hi ha qui especula que, al final, en desbordar l'origen de la investigació, el que es pretén és que el cas salti a una instància judicial superior, com és l'Audiència Nacional, que de fet seria qui hauria d'abordar un delicte de sedició. Veurem si això és així i si el govern espanyol ha decidit sumar a inhabilitacions, multes i amenaces de pèrdues de patrimoni, un grau més a l'arsenal jurídic que ha decidit utilitzar per impedir que hi hagi urnes l'1 d'octubre.